Constel·lació del Cavallet

Cavallet
Nom en llatí	Equuleus
Abreviatura	Equ
Genitiu	Equulei
Simbologia	el poltre (cavallet)
Ascensió recta	21
Declinació	+10
Àrea	72 graus quadrats Posició 87a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	cap
Estel més brillant	Kitalpha (α Equ) (3,92m)
Meteors	Cap
Limita amb	Aquari Delphinus Pegasus
Visible a latituds entre +90° i −80°. Durant el mes de setembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Cavallet (Equuleus) és una de les més petites de les 88 constel·lacions modernes; només Crux és més petita. Malgrat la seva tossa i la feblesa dels seus estels (cap és més brillant que la quarta magnitud) és una de les 48 constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu al seu Almagest.

Creat per Hiparc i inclòs per Ptolemeu, confina amb Pegàs, el cavall major, però a diferencia d'aquesta es representa com un sol cap de cavall. Ptolemeu la va catalogar com Ἵππου Προτομή («bust del cavall») per a referir-se a la part superior d'una figura animal; però els astrònoms posteriors la van denominar com Equus primus i prior, com precedint a Pegàs en l'ascens. De la seva petita grandària venen el nostre Equulus, Equiculus i Equus Minor. A l'Astronomie Populaire, se'l denomina com Equus, el Cavall, sent llavors Pegàs el Cavall Major. En l'astronomia xinesa, les estrelles corresponents a Equuleus se situen dins de la Tortuga Negra del Nord (北方玄武, Běi Fāng Xuán Wǔ).

• 
• 
• 

Trets notables

Equleuus és la segona constel·lació més petita, amb 72 graus quadrats. No és una constel·lació que atregui l'atenció especialment. Hi ha pocs estels variables. Només se n'hi coneixen uns 25, la majoria obscurs. La seva estrella més brillant és α Equulei (Kitalpha), de magnitud 3,92. És una estrella groga de magnitud 3,9, a 186 anys llum de la Terra. El seu nom tradicional significa "la secció del cavall". γ Equ és un estel alpha CVn, que varia entre les magnituds 4,58m i 4,77m amb un període aproximat de 12½ minuts. R Equ és un Variable Mira que varia entre les magnituds 8,0m i 15,7m en uns 261 dies. Conté alguns estels dobles d'interès. γ Equ està format per un estel primari de magnitud al voltant de 4,7m (lleugerament variable) i un estel secundari de la magnitud 11,6 separats 2 segons d'arc. ε Equ té quatre components. Els tres més brillants són de les magnituds 6,0m, 6,3m, i 7,2m. δ Equ és un estel binari amb un període orbital de 5,7 anys, i durant un temps va ser el binari òptic de període més curt conegut. Els dos components del sistema no estan mai separats més de 0,35 segons d'arc.

La constel·lació de Equuleus conté tres estrelles amb exoplanetes coneguts. HD 200964 (classe espectral K0IV) té dos planetes, mentre que WASP-90 (F6) i HAT-P-65 (G2) tenen un planeta en trànsit cadascun.

Taula

Estel	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància anys llum	Tipus espectral
Kitalpha (α Equ)	3,92	0,14	186	G0III+A5V
δ Equ	4,47	3,14	60	F5V+G0V
γ Equ	4,70	1,97	115	F0IIIp
β Equ	5,16	-0,05	360	A3V
ε Equ	5,30	1,40	197	F6IV

N.B. : Els valors numèrics han estat mesurats pel satèl·lit Hipparcos

Estels

Article principal: Llista d'estrelles del Cavallet

Estels amb nom propi:

• (8/α Equ) 3,92 Kitalpha [Kitel Phard, Kitalphar]

  < قطعة الفرس qiţ^cat[u] al-faras Part del cavall

Estels amb designació Bayer:

10/β Equ 5,16; 5/γ Equ 4,70; 7/δ Equ 4,47; 1/ε Equ 5,30; 2/λ Equ 6,72

Estels amb designació Flamsteed:

3 Equ 5,63; 4 Equ 5,94; 6 Equ 6,07; 9 Equ 5,81

Altres estels:

U Equulei 14,5; estrella peculiar

Equuleus conté algunes estrelles dobles d'interès. γ Equ està formada per una estrella primària amb una magnitud entorn de 4,7 (lleugerament variable) i una estrella secundària de magnitud 11,6, separades per 2 segons d'arc. Epsilon Equulei és una estrella triple també denominada 1 Equulei. El sistema, a 197 anys-llum de distància, té una primària de magnitud 5,4 que és al seu torn una estrella binària; els seus components són de magnitud 6,0 i 6,3 i tenen un període de 101 anys. La secundària té una magnitud de 7,4 i és visible amb telescopis petits. Les components de la primària s'estan acostant i no seran divisibles en telescopis d'aficionat a partir de 2015. δ Equ és una estrella binària amb un període orbital de 5,7 anys, que en el seu moment va ser el període orbital més curt conegut per a una binària òptica. Les dues components del sistema mai estan separades més de 0,35 segons d'arc.

Taula completa d'estrelles

En ordre decreixent de magnitud aparent.

Nom comú	Designació Bayer, B	Designació Flamsteed, F	Designació d'estrelles variables, Var	Catàleg Henry Draper, HD	Catàleg Hipparcos, HIP	Ascensió recta, α	Declinació (astronomia), δ	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància (en Any llum)	Tipus espectral	Notes
α Equ	α	8		202447	104987	21h 15m 49,40s	+05° 14′ 53,1″	3,92	0,14	186	G0III+…	Kitalpha, Kitel Phard, Kitalphar ; Estrella binària espectroscòpica
δ Equ	δ	7		202275	104858	21h 14m 28,79s	+10° 00′ 27,8″	4,47	3,14	60	F5V+…	Estrella binària espectroscòpica
γ Equ	γ	5		201601	104521	21h 10m 20,47s	+10° 07′ 55,0″	4,70	1,97	115	F0p	Estrella binària; Estrella Ap a oscil·lacions ràpides roAp
β Equ	β	10		203562	105570	21h 22m 53,58s	+06° 48′ 40,0″	5,16	−0,05	360	A3V	Estrella múltiple
ε Equ	ε	1		199766	103569	20h 59m 04,54s	+04° 17′ 37,8″	5,30	1,40	197	F5III…	Estrella múltiple, binària espectroscòpica
3 Equ	ζ	3		200644	104031	21h 04m 34,64s	+05° 30′ 10,3″	5,63	−0,99	688	K5III	Estrella binària
9 Equ		9		203291	105413	21h 21m 04,80s	+07° 21′ 16,4″	5,81	−1,75	1058	M2III	Estrella variable sospitosa
4 Equ		4		200790	104101	21h 05m 26,79s	+05° 57′ 30,6″	5,94	3,10	120	F8V	Estrella binària
HD 202951				202951	105224	21h 18m 52,01s	+11° 12′ 12,0″	5,97	−1,96	1254	K5III	Variable per rotació
HD 199942				199942	103652	21h 00m 03,95s	+07° 30′ 58,2″	5,98	1,69	235	A7V	Estrella binària
6 Equ		6		201616	104538	21h 10m 31,31s	+10° 02′ 56,0″	6,07	0,24	479	A2Vs	Doble òptica amb γ Equ
				201298	104357	21h 08m 28,15s	+06° 59′ 21,7″	6,14	−0,89	832	K5III
				203842	105695	21h 24m 24,52s	+10° 10′ 27,1″	6,33	1,21	344	F5III
				200661	104041	21h 04m 41,63s	+02° 56′ 32,1″	6,41	0,97	400	K0
				201507	104481	21h 09m 58,26s	+02° 56′ 37,0″	6,44	1,63	299	F5IV
HD 200964				200964	104202	21h 06m 39,79s	+03° 48′ 10,8″	6,48	2,31	223	K0	Amb dos exoplanetes (b & c)
2 Equ	λ	2		200256	103813	21h 02m 12,51s	+07° 10′ 47,3″	6,72	1,68	332	F8	Estrella binària
HD 202908				202908	105200	21h 18m 34,87s	+11° 34′ 7,8″	7,01	3,63	155	G0V + G6V	Estrella triple
Gliese 818				200779	104092	21h 05m 20s	+07° 04′ 09″	8,27	7,41	48	K6V
HD 203473				203473	105521	21h 22m 18,9s	+05° 01′ 25″	8,23			G5	Amb un exoplaneta (b)
R Equ			R	202051		21h 13m 11,77s	+12° 48′ 08,77″	8,70	4		M3e	Estrella variable de tipus Mira
WASP-90						21h 02m 08,0s	+07° 03′ 24″	11,7		1109	F6	Amb un exoplaneta que transita (b)
HAT-P-65						21h 03m 37,0s	+11° 59′ 22″	13,15	3,53	2743		Amb un esplaneta que transita (b)
U Equ			U			20h 57m 16,2s	+02° 58′ 45″	14,5	3,57	5000	M	Variable irregular de període llarg

Objectes notables de cel profund

Degut a la seva tossa i la seva situació en una part del cel poc lluminosa, Equuleus conté pocs objectes de cel profund. Es poden fer notar les galàxies NGC 7015, NGC 7040, NGC 7045 i NGC 7046.

Equivalent en astronomia xinesa

En l'astronomia xinesa, les estrelles corresponents a Equuleus se situen dins de la Tortuga Negra del Nord (北方玄武, Běi Fāng Xuán Wǔ).

Mitologia

Mirall d'Urània (1825)

A la mitologia grega, un mite associa a Equuleus amb el poltre Celeris (que significa "rapidesa" o "velocitat"), que era fill o germà del cavall alat Pegàs. Celeris va ser regalat a Càstor per Hermes. Altres mites diuen que Equuleus és el cavall colpejat pel trident de Posidó, durant la contesa entre aquest i Atenea a l'hora de decidir quin seria el superior. Pel fet que aquesta secció d'estrelles s'eleva abans que Pegàs, sovint se'n diu Equus Primus, o el Primer Cavall. Equuleus també està relacionat amb la història de Fílira i Saturn. Durant la participació de Càstor en l'expedició dels argonautes, Celeris va ser pare dels corsers Asquet i Cicne, que més tard van pertànyer a Amfiarau i els va utilitzar per a competir en els Jocs Nemeus.

En el diccionari LSJ (A Greek-English Lexicon, de Liddell–Scott–Jones) l'entrada per a προτομή cita: «π. ἵππου, nom de l'asterisme de Equuleus. Higí suggereix que Neptú ho va posar en el cel com a senyal del primer cavall creat o lliurat als humans. Ptolemeu diu que aquestes estrelles delineen el cap d'un cavall. Manili diu que es tracta d'un poltre inquiet, de caràcter ràpid i impetuós.

En els textos sobre catasterismes se'ns diu que Eratòstenes es refereix a aquesta constel·lació com Ἵππου προτομή, això és, ‘la part davantera del cavall’ (el cap o part frontal). El seu catasterisme en incert, referint que va ser el primer a ser ofert als homes per Posidó o bé és el company de Pegàs.

Bibliografia

• Burnham, Robert (1978). Burnham's Celestial Handbook: An observer's guide to the universe beyond the solar system, volume 2. Dover Publications, New York, New York.
• The Bright Star Catalogue, 5th revised ed.
• «Equuleus». The Constellations. International Astronomical Union.
• Hoffleit+ (1991) V/50 The Bright Star Catalogue, 5th revised ed, Yale University Observatory, Strasbourg astronomical Data Center
• Ridpath, Ian & Tirion, Wil (2001), Stars and Planets Guide, Princeton University Press, ISBN 0-691-08913-2
• Ian Ridpath & Wil Tirion (2007). Stars and Planets Guide, Collins, London. ISBN 978-0-00-725120-9. Princeton University Press, Princeton. ISBN 978-0-691-13556-4.

Enllaços externs

• The Deep Photographic Guide to the Constellations: Equuleus (anglès)
• The clickable Equuleus (anglès)