Anàlisi final

Anàlisi final
Final Analysis
Fitxa
Direcció	Phil Joanou
Protagonistes	Richard Gere; Kim Basinger; Uma Thurman; Eric Roberts; Keith David; Paul Guilfoyle; Robert Harper; Agustín Rodríguez Santiago; George Murdock; Harris Yulin; Rico Alaniz
Producció	Charles Roven, Tony Thomas i Paul Junger Witt
Guió	Wesley Strick
Música	George Fenton
Fotografia	Jordan Cronenweth
Muntatge	Thom Noble
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1992
Durada	120 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	San Francisco
Color	en color
Descripció
Gènere	neo-noir, drama, cinema romàntic, thriller i thriller eròtic
Lloc de la narració	San Francisco
Premis i nominacions
Nominacions	Premi Razzie a la pitjor pel·lícula (1993) ;

Anàlisi final (títol original: Final Analysis) és un dirigit per Phil Joanou, estrenada l'any 1992. Ha estat doblat al català.^[1]

Argument

El metge Barr entra en una relació particular amb la germana d'una de les seves pacients. La germana està casada amb un malfactor i somia d'eliminar-lo. En parla al seu amant, amb la idea que el doctor Barr comprendrà finalment que li parla de matar el seu marit.^[2]

Repartiment

Richard Gere: El metge Isaac Barr
Kim Basinger: Heather Evans
Uma Thurman: Diana Baylor
Eric Roberts: Jimmy Evans
Paul Guilfoyle: Mike O'Brien
Keith David: El detectiu Huggins
Robert Harper: Alan Lowenthal
Agustin Rodriguez: Pepe Carrero
Rita Zohar: El metge Grusin
Harris Yulin: El substitut del fiscal
George Murdock: El jutge Costello
Shirley Prestia: Kaufman, la representant del ministeri públic
Tony Genaro: Hector
Katherine Cortez: L'oradora
Wood Moy: El metge Lee
Corey Fischer: El forense
Rico Alaniz: El vell espanyol

Al voltant de la pel·lícula

S'ha rodat a San Francisco, a Los Angeles i a Sausalito.
John Boorman va ser seleccionat un temps per a dirigir el film.^[3]

Crítica

«Thriller laberíntic amb un declarat aroma de Hitchcock. És a dir, entre el plagi i l'aldarull. Malgrat tot, com són les coses, a la fi sembla agradable».^[4]
«Un dels thrillers més laberíntics que he vist mai […] El problema n'és l'estructura, o més aviat: l'estructura sobrecarregada. Desconcertantment complexa […] és d'aquestes films molt més entretingudesper mirar que no per a analitzar. […] Puntuació: ★★½ (sobre 4)».^[5]
«El guió i la direcció van progressivament cap avall mentre s'acosta el moment de la veritat, o més ben dir, els diferents moments de la veritat. […] Les al·lusions a 'Vertigen' no són encertades».^[6]

Nominacions

Nominació al premi a la dona més desitjable per Kim Basinger, en els premis MTV Movie 1992.
Nominació al premi al pitjor film, pitjor guió i pitjor actriu per Kim Basinger, en els premis Razzie 1993.

Referències

↑ «Anàlisi final». esadir.cat.
↑ «Final Analysis». The New York Times.
↑ «trivia». ImdB.
↑ Martínez, Luis «Final Analysis». El País.
↑ Ebert, Roger «Final Analysis». Chicago Sun-Times.
↑ Canby, Vincent «Final Analysis». The New York Times.

[1] «Anàlisi final». esadir.cat.

[2] «Final Analysis». The New York Times.

[trivia-3] «trivia». ImdB.

[4] Martínez, Luis «Final Analysis». El País.

[5] Ebert, Roger «Final Analysis». Chicago Sun-Times.

[6] Canby, Vincent «Final Analysis». The New York Times.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]