Vés al contingut

Barbet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gos d'aigua francès)
Infotaula de raça de gos Barbet
Generalitats
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Característiques físques
Alçada58 cm, 65 cm, 53 cm i 61 cm Modifica el valor a Wikidata
Classificació i estàndard de la raça
Codi de Catàleg105 Modifica el valor a Wikidata (Federació Cinològica Internacional Modifica el valor a Wikidata)
Barbets

El Barbet és una raça francesa de gos d'aigua de mitjana grandària.[1] Va servir par la caça aquàtica per sortir els ocells de llurs amagatalls i després porta'ls al caçador.[1] Ha esdevingut un gos rar, car el 2011 només n'hi havia uns 1400 de registrats arreu al món.[2]

Història

[modifica]

És una raça molt antiga, comuna a tota França, utilitzada per a la caça d'aus aquàtiques, descrita o citada en diverses obres del segle xvi.[1] Ha contribuït al desenvolupament de moltes races modernes, com el púdel.[3]

Aspecte

[modifica]

Es caracteritza pel dens i gruixut pelatge, llanós, llarg i ondat que el protegeix del fred i la humitat. Els pèls del crani li tapen els ulls rodons i marrons. És un gos robust, fornit. Té les orelles implantades baixes i són amples, llargues i planes. La cua la té una mica aixecada, sense estar horitzontal, formant un lleuger ganxo en l'extrem.

  • Altura: femelles 53 a 61 cm, mascles 58 a 65 cm.[4]
  • Pes: De 20 a 30 kg.[4]

Temperament

[modifica]

El barbet és un gos audaç, vivaç i dòcil. Li agrada nedar, xipollejar i capbussar-se en l'aigua. És equilibrat i se sent molt apegat als seus amos. No és poregós ni agressiu, i com a gos guardià només es limita a avisar.

Salut i cures específiques

[modifica]

La simpatia que té el Barbet cap a l'aigua fa que estigui exposat a malalties de l'aparell respiratori. Després de cada capbussó, seria recomanable assecar-ho amb un drap sec. Té una predisposició de problemes a l'ulls, sobretot l'atròfia de la rètina.[4]

A causa del dens i llanós pelatge del Barbet cal pentinar-lo regularment, sinó la pèl pot enfeltrar i formar plaques dures.[4] Ja de cadell se li ha d'educar de manera ferma o sinó, d'adult, pot ser que es torni un gos molt dominant. Li cal espai i aigua.

Té una esperança de vida d'uns 12 anys.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Standard FCI 105, 2006, p. 2.
  2. Robin, Josette «Elaine et ses barbets». Le Journal de Saône et Loire, 20-07-2011.
  3. «Race chien barbet : affectueux et polyvalent» (en francès). Groupe Mon Vet, 02-02-2025. [Consulta: 6 juliol 2025].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Standard FCI 105, 2006, p. 4.

Bibliografia

[modifica]
  • «Barbet» (pdf) (en francès). Standard FCI. Fédération cynologique internationale, núm. 105, 09-05-2006.