Mikhaïl Iaroslàvitx
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1271  Vladímir | ||
| Mort | 1318 (46/47 anys) Vella Sarai (Horda d'Or) | ||
| Causa de mort | homicidi | ||
| Religió | Cristianisme ortodox | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 22 de novembre | ||
| Altres | |||
| Títol | Kniaz | ||
| Família | Dinastia ruríkida | ||
| Cònjuge | Anna of Kashin (1294, 1294 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Dmitry of Tver, Aleksandr Mikhailovich of Tver, Vasily I of Tver, Konstantin I of Tver | ||
| Pares | Yaroslav of Tver i Xenia of Tarusa | ||
| Germans | Svyatoslav, Grand Duke of Tver | ||
 | |||
Mikhaïl Iraoslàvitx (en rus Михаил Ярославич) (1271 - 22 de novembre de 1318) fou el Príncep de Tver des del 1285, governà com a Gran Príncep de Vladímir des del 1304 fins al 1314 i després des del 1315 fins al 1318. És considerat sant dins de l'Església Ortodoxa Russa.
Mikhaïl Iraoslàvitx fou el segon fill de Iaroslau de Tver, el germà petit d'Alexandre Nevski, i va ser-ne el successor com a Príncep de Tver el 1285. La seva mare, Xènia, era la segona dona de Iaroslau III i és coneguda com a Santa Xènia de Tarussa. Quan Andrei Aleksàndrovitx, el fill d'Alexandre Nevski i sobirà de Iaroslav) va morir el 1304, Mikhaïl va esdevenir Gran Príncep de Vladímir tal com li corresponia amb el sistema de successió col·lateral que s'havia practicat a Rus des de l'època de Iaroslau I de Kíev. Finalment fou confirmat en el càrrec per Toktu Khan, kan de l'Horda d'Or.
