Piretre
Tanacetum cinerariifolium  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Anthemideae |
| Gènere | Tanacetum |
| Espècie | Tanacetum cinerariifolium Sch.Bip., 1844 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Pyrethrum cinerariifolium |
| Sinònims | Chrysanthemum cinerariifolium
|
.svg?lang=ca){kind=icon}
El piretre (Chrysanthemum cinerariifolium antigament classificat com a Tanacetum cinerariifolium) és una planta de la família de les asteràcies que com d'altres espècies com ara C. coccineum són conreades per fer un insecticida biològic, la piretrina.[1]
És originària de la costa de Dalmàcia. Tradicionalment el principal productor era Kenya però amb el temps, països com ara Colòmbia i Austràlia han cobrat importància.
Descripció
[modifica]Planta perenne semblant a una margarida, amb una sola tija de 30 a 45 cm. d'alçada, fulles simples pinnatilobades, piloses en el revers, flors en capítols inserits en un llarg peduncle, les flors centrals són de color groc i hermafrodites i les perifèriques blanques i femenines. Fruit en aqueni.
Conreu
[modifica]No és exigent ni en clima ni en qualitat del sòl però és una planta d'altura i només floreix de forma realment abundant a partir dels 1.600 metres. Es pot sembrar a la tardor o a la primavera. En ser la llavor molt menuda cal fer un planter previ i després trasplantar deixant unes 50.000 plantes per hectàrea. Cal controlar les males herbes que podrien "ofegar" la plantació. La collita es fa a mà o mecanitzada segant els capítols a la primavera i assecant-los tot seguit. La major collita es produeix al segon any decreixent a les posteriors. S'han estudiat casos de minva de la producció per acumulació d'espores fúngiques.[2][3] El contingut mitjà de piretrina en el capítol floral és de l'1%.
Producció mundial
[modifica]| Producció en tones de flor seca
Dades de FAOSTAT (FAO) | ||||||||
| 2000 | 2005 | 2010 | 2015 | |||||
| Tanzània | 1638 | 14% | 1000 | 9% | 3065 | 56% | 6050 | 68% |
| Papua-Nova Guinea | 850 | 7% | 1100 | 10% | 1150 | 21% | 1178 | 13% |
| Ruanda | 420 | 4% | 225 | 2% | 7 | - | 644 | 7% |
| Itàlia | 300 | 3% | 300 | 3% | 300 | 5% | 300 | 3% |
| Kènia | 8000 | 68% | 8000 | 72% | 462 | 8% | 279 | 3% |
| Equador | 100 | 1% | 115 | 1% | 125 | 2% | 144 | 2% |
| Marroc | 200 | 2% | 200 | 2% | 186 | 3% | 186 | 2% |
| Tunísia | 200 | 2% | 200 | 2% | 172 | 3% | 166 | 2% |
| Total | 11708 | 100 | 11140 | 100% | 5467 | 100% | 8947 | 100% |
Usos
[modifica]El piretre és econòmicament important com a font natural d'insecticida. Les flors seques es polvoritzen i els compostos actius (piretrina), continguts a les peles de les llavors, s'extreuen i es venen en forma d'Oleoresina. Aquesta s'aspergeix com una suspensió en aigua o oli, o com pols. Les piretrines ataquen el sistema nerviós de tots els insectes, i inhibeixen a les femelles de mosquits de picar. Quan no estan presents en quantitats fatals per als insectes segueixen funcionant com repel·lent contra ells. Són perjudicials per als peixos, però molt menys tòxics per als mamífers i per a les aus que molts altres insecticides sintètics i no són persistents, sent biodegradables i descomponent-se fàcilment exposats a la radiació solar. Són considerats entre els insecticides d'ús més segur en proximitat d'aliments. Els piretroides són biocides sintètics basats en la permetrina del piretre natural.
Referències
[modifica]
- ↑ Bioaromatica The history of pyrethrum
- ↑ Judd, R.W. Jr.; Walton, G.S. «Benomyl dip for the control of ascochyta decay of Crhysanthemum cuttings» (en anglès). The Plant Disease Reporter, Volum 57. Bureau of Plant Industry, U.S. Department of Agriculture, 1973.
- ↑ Walla, J. A. «Dip Treatment for Control of Blackstem onPopulusCuttings». Plant Disease, 64, 12, 1980, pàg. 1092. DOI: 10.1094/pd-64-1092. ISSN: 0191-2917.