Illa de la Reunió
|
«reunió» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «reunió (desambiguació)». |
La Réunion (fr)  | |||||
| |||||
| Tipus | regió de França, departament d'ultramar i territori dependent | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lema | «Florebo quocumque ferar» | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Capital | Saint-Denis | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 889.679 (2023) (354,17 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | francès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 2.512 km² | ||||
| Banyat per | oceà Índic | ||||
| Punt més alt | Piton des Neiges (3.070 m) | ||||
| Punt més baix | oceà Índic (0 m) | ||||
| Limita amb | cap valor | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 21 març 1946 | ||||
Esdeveniment clau | |||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Huguette Bello (2021–) | ||||
| Membre de | |||||
| Moneda | euro | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .re | ||||
| Prefix telefònic | +262 | ||||
| Telèfon d'emergències | 112 | ||||
| Codi país | RE | ||||
| ISO 3166-2 | FR-974, FR-RE i FR-LRE | ||||
| Codi NUTS | FRY4 | ||||
| Codi de departament INSEE | 974 | ||||
| Codi de regió INSEE | 04 | ||||
| Lloc web | regionreunion.com | ||||
   | |||||
.jpg?lang=ca)
La Reunió (en francès La Réunion) és una illa africana a l'oceà Índic, del grup de les Mascarenyes, que forma un departament i una regió d'ultramar (ROM-DOM) francès.[1] És a uns 700 quilòmetres a l'est de Madagascar i a poc més de 200 quilòmetres al sud-oest de Maurici. Es considera una regió ultraperifèrica de la Unió Europea.[2][3]
Té 2.504 km² i 896.175 habitants segons cens de 2025. La capital n'és Saint-Denis, a la costa nord.[4] Tant les ciutats com les terres de conreu es concentren vora la costa, ja que l'interior és molt muntanyós i abrupte. És d'origen volcànic, on destaquen el Piton des Neiges (3.070 m),[5] volcà extingit que és la màxima altitud de l'illa, i el Piton de la Fournaise (2.631 m), encara en actiu.[6]
Fins al 2005, les anomenades illes esparses de l'oceà Índic (Bassas da India, Europa, Glorioses, Juan de Nova i Tromelin) depenien de la Reunió, i ara són administrades pel prefecte de les Terres Australs i Antàrtiques Franceses.
Denominacions
[modifica]Els mariners àrabs solien anomenar-la Dina Morgabin ('illa de l'oest'). Els portuguesos, el 1513, foren els primers europeus a visitar l'illa, que van trobar deshabitada; la van anomenar Santa Apolónia. Ocupada pels francesos el 1638, el rei Lluís XIII li va donar el nom d'Île Bourbon ('illa Borbó') en honor de la seva casa reial.[7]
El nom d'Île de la Réunion li fou donat per un decret de 23 de març de 1793 de la Convenció Nacional arran de la caiguda de la casa de Borbó a França,[8] i commemorava la reunió dels revolucionaris de Marsella amb la Guàrdia Nacional a París, que s'havia esdevingut el 10 d'agost de 1792 i la consegüent marxa vers el Palau de les Teuleries; no hi ha, però, cap document que ho certifiqui i, doncs, el significat del mot reunió pot ser purament simbòlic.
Durant l'època napoleònica o I Imperi (premier Empire), llavors la Restauració (Restauration), va rebre el nom d'Île Bonaparte i més tard la van canviar de nom a illa Borbó, fins que va reprendre el nom de Reunió, per decret del govern provisional de 7 de març de 1848.[9]
Durant el segle xx, la denominació, per tal subratllar la integració de l'article ‘la’, s'ha estat fent servir amb lletra majúscula i així figura en l'actual Constitució de la República francesa, articles 72 i 73 (Constitution de la République française); tot seguint les recomanacions de la Commission nationale de toponymie de França.
- Art. 72-3. Constitució de França. La Guadeloupe, la Guyane, la Martinique, La Réunion, Mayotte, Saint Barthélemy, Saint-Martin, Saint-Pierre-et-Miquelon, les îles Wallis et Futuna et la Polynésie française sont régis par...
.svg?lang=ca)
Referències
[modifica]- ↑ «Illa de la Reunió». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Inforegio - The EU and its outermost regions». europa.eu. [Consulta: 30 novembre 2025].
- ↑ Kim, David D. Reframing Postcolonial Studies: Concepts, Methodologies, Scholarly Activisms (en anglès). Springer Nature, 2020-11-30, p. 114. ISBN 978-3-030-52726-6.
- ↑ «Réunion: Arrondissements, Communes & Agglomerations - Population Statistics, Maps, Charts, Weather and Web Information». citypopulation.de. [Consulta: 30 novembre 2025].
- ↑ Defos du Rau, Jean «Un cirque des Hauts de la Réunion : Cilaos». Les Cahiers d'Outre-Mer, 9, 35, 1956, pàg. 263–313. DOI: 10.3406/caoum.1956.2006.
- ↑ Chevallier, L.; Bachelery, P. «Evolution structurale du volcan actif du Piton de la Fournaise, Ile de la Réunion — Océan indien occidental» (en francès). Bulletin Volcanologique, 44, 4, 01-12-1981, pàg. 723–741. DOI: 10.1007/BF02597094. ISSN: 1432-0819.
- ↑ Rau, Jean Defos du; Journaux, André; Parisse, René. La Réunion, la France, le monde français: Géographie à l'usage des cours moyens de la Réunion (en francès). FeniXX, 1953, p. 20. ISBN 978-2-402-54412-2.
- ↑ Combeau, Yvan. Histoire de La Réunion (en francès). Humensis, 2022-08-24. ISBN 978-2-7154-0931-6.
- ↑ Eymeret, Joël «Histoire de l'Océan indien au XIXe siècle». Annuaires de l'École pratique des hautes études, 123, 7, 1995, pàg. 165–167.
Vegeu també
[modifica] | Les Avirons · Bras-Panon · Cilaos · Entre-Deux · L'Étang-Salé · Petite-Île · La Plaine-des-Palmistes · Le Port · La Possession · Saint-André · Saint-Benoît · Saint-Denis · Sainte-Marie · Sainte-Rose · Sainte-Suzanne · Saint-Joseph · Saint-Leu · Saint-Louis · Saint-Paul · Saint-Philippe · Saint-Pierre · Salazie · Le Tampon · Trois-Bassins | |
| Regions d'ultramar |  | |
|---|---|---|
| Col·lectivitats d'ultramar | ||
| Estatut específic | ||