Vés al contingut

1024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Nombre 1024».


Infotaula nombre1024
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1024 (mxxiv)
Islàmic415 – 416
Xinès3720 – 3721
Hebreu4784 – 4785
Calendaris hindús1079 – 1080 (Vikram Samvat)
946 – 947 (Shaka Samvat)
4125 – 4126 (Kali Yuga)
Persa402 – 403
Armeni473
Rúnic1274
Ab urbe condita1777
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
990 1000 1010 - 1020 - 1030 1040 1050
Anys
1021 1022 1023 - 1024 - 1025 1026 1027
El castell de Montsonís, a Foradada, es comença a construir l'any 1024
El papa Benet VIII mor a Roma el 15 d'abril del 1024

L'any 1024 és un Any de traspàs. És el quart any de la dècada del 1020 i el 23è any del segle XI i del primer mil·lenni.

A Esfahan es comença a construir la madrassa Ibn Sina

Al Califat de Còrdova es succeeixen els dos regnats breus i dèbils d'Abd-ar-Rahman V i Muhàmmad III al-Mustakfí i està en una greu crisi.[1]

L'any 1024 comença el papat de Joan XIX i hi ha la batalla de Lemnos. Durant l'any hi neixen Magnus I de Noruega i hi moren Enric II el Sant del Sacre Imperi, el papa Benet VIII i el califa de Còrdova, Ab el-Raman V.[2]

El 8 de setembre, a Magúncia, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic és elegit successor de l'emperador Enric II en el regne de França Oriental i a l'Imperi.[3] A Escandinàvia, els noruecs d'Olaf Haralsson intenten independitzar-se quan el rei Canut va a Anglaterra i deixa com a virrei al seu cunyat Úlfr. Aquest últim intenta posar a Hardeknut com a rei de Dinamarca.[4] El Rus de Kíev es divideix en dos principalitatss quan Iaroslau I el Savi és atacat pel seu germà Msislav de Tchernigov, que el destrona temporalment.[5]

A Àsia, el sultà Mahmud de Ghazna continua la conquesta d'Àsia [6] i el rei Chola Rajendra I llança un atac militar al su de la Península de Malaca.[7]

Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic mor el 13 de juliol de l'any 1024

Els reis en actiu més importants d'Europa durant l'any 1024 són Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic i Conrad II del Sacre Imperi, Basili II Bulgaròcton, els papes Benet VIII i Joan XIX, Robert II el Piadós de França, Alfons V de Lleó i Rodolf III de Borgonya.[2]

Esdeveniments

[modifica]

Països catalans i Occitània

[modifica]

Península ibèrica

[modifica]
  • 26 de gener - Inici del regnat del califa omeia de Còrdova Muhammad III al-Mustakfi (fins el 25 de maig del 1025) després de la mort d'Abd-ar-Rahman V.[1] El seu regnat fou dèbil i només es fa obeïr a la ciutat de Cpordoba. Durant el seu regnat són aniquilats els alcàssars que quedaven de Madīnat al-Zahrā i arruinà el califat. Finalment mor el 25 de maig de l'any 1025 envenenat pels seus acompanyants quan fugia de Cordova vestit de dona.[1]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]
  • 9 de març: L'emperador del Sacre Imperi va a Bamberg per dirimir les disputes entre els governants de Fulda i Hersfeld.[10]

Àfrica

[modifica]

Califat Fatimita

[modifica]
  • 23 de març: Primer cas de reversió de la tolerància religiosa practicada per l'anterior califa al-Hàkim. Abu Zakariyya, un cristian que s'havia convertit a l'islam però havia retornat a la fe cristiana (cosa que al-Hàkim permetia) va ser jutjat amb càrrecs d'Apostasia i fou executat el 14 d'octubre.[17]
  • Març: El califa al-Zahir reemplaça l'antic vizir, Massud Ibn Tahir al Wazzan.[18]
  • Sant Hug de Cluny néix l'any 1024
    Magne I el Bo de Noruega néix l'any 1024
    Per la fam, els esclaus negres de l'exèrcit d'Egipte es revolten contra el califa i els nobles amb motiu de les festes religioses. Entren al palau i devoren les virtualles del califa i milers d'esclaus fan pillatges per tot el país. El califa ordena matar els esclaus negres que intentin agredir a qualsevol egipci. Hi ha veritables batalles i els grans dignataris s'han de tancar a les seves cases perquè els esclaus els volen massacrar per venjar-se.[19]

Àsia

[modifica]
Gaghik II d'Armènia néix l'any 2024
El gran príncep de Kíiv Iziaslav I néix l'any 1024

Naixements

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]
==El duc d'Aquitània Guillem VIII néix l'any 1024

Àsia

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Península ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Frochoso Sánchez, Rafael «La fitna en Al-Andalus, años 399-422 h (1009-1031 d. C.)». Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, 89, 157, 2009, pàg. 71–82. ISSN: 0034-060X.
  2. 2,0 2,1 «El mundo en el año 1024 d. C.» (en castellà). [Consulta: 29 desembre 2025].
  3. 3,0 3,1 «Conrad II | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 desembre 2025].
  4. 4,0 4,1 Jones, Gwyn. A History of the Vikings (en anglès). Oxford University Press, 2001. ISBN 978-0-19-280134-0. 
  5. 5,0 5,1 McKitterick, Rosamond; Abulafia, David; Allmand, C. T.. The New Cambridge Medieval History: Volume 4, C.1024-c.1198, Part 2 (en anglès). Cambridge University Press, 1995. ISBN 978-0-521-41411-1. 
  6. 6,0 6,1 Nāẓim, Muhammad. The Life and Times of Sultan Mahmud of Ghazna (en anglès). CUP Archive, 1971. 
  7. 7,0 7,1 Tarling, Nicholas. The Cambridge History of Southeast Asia: From early times to c. 1800 (en anglès). Cambridge University Press, 1992. ISBN 978-0-521-35505-6. 
  8. Ramirez-Faria, Carlos. Concise Encyclopaedia of World History (en anglès). Atlantic Publishers & Dist, 2007. ISBN 978-81-269-0775-5. 
  9. Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.
  10. Hill, Boyd H. «Medieval Monarchy in Action». Llibre, 26-06-2019. DOI: 10.4324/9780429261244.
  11. Larousse, Éditions. «Jean XIX Romanus - LAROUSSE» (en francès). [Consulta: 29 desembre 2025].
  12. L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques et autres anciens monuments, depuis la naissance de Notre-Seigneur (en francès). rue de la Vrillière, no. 10, pres̀ la banque; Valade, imprimeur du roi, rue Coquillière, 1818. 
  13. Luden, Heinrich. Histoire d'Allemagne (en francès). Béthune, 1844. 
  14. Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.
  15. Shubin, Daniel H. A History of Russian Christianity, Vol. I: From the Earliest Years through Tsar Ivan IV (en anglès). Algora Publishing, 2004. ISBN 978-0-87586-289-7. 
  16. Méhu, Didier. Paix et communautés autour de l'abbaye de Cluny: Xe-XVe siècle (en francès). Presses universitaires de Lyon, 2019-11-05. ISBN 978-2-7297-1111-5. 
  17. Lev, Yaacov. The Administration of Justice in Medieval Egypt: From the 7th to the 12th Century (en anglès). Edinburgh University Press, 2021. ISBN 978-1-4744-5924-2. 
  18. Michael Brett, The Fatimid Empire (Edinburgh University Press, 2017)
  19. Essid, Yassine. Alimentation et pratiques de table en Méditerranée: colloque du GERIM, Sfax, 8 et 9 mars 1999 (en francès). Edition GERIM, 2000. ISBN 978-2-7068-1464-8. 
  20. Robinson, I.S. (2004). Henry IV of Germany, 1056-1106. Cambridge University Press, pp. 63-64
  21. Biographie, Deutsche. «Izjaslav I., Kiev, Velikij knjaz' - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 29 desembre 2025].
  22. Krag, Claus «Magnus 1. den gode» (en noruec). Norsk biografisk leksikon, 25-08-2025.
  23. de Vajay, Szabolcs «Mathilde, reine de France inconnue». Journal des Savants, 4, 1, 1971, pàg. 241–260. DOI: 10.3406/jds.1971.1254.
  24. Nəciyev, Elnur «The Cambridge History of Iran, Volume 5: The Saljuq and Mongol Periods. edited by Boyle J.A. Cambridge University Press, 1968. - 732 p.». The Cambridge History of Iran vol 5. Arxivat de l'original el 2022-01-23.
  25. Giles, Herbert Allen. A Chinese biographical dictionary;. London, B. Quaritch; Shanghai, Kelly & Walsh, 1898, p. 240. 
  26. Sismondi, Jean Charles Léonard Simonde de. Histoire des Français (en francès). H. Dumont, 1836. 
  27. Biographie, Deutsche. «Alpert von Metz - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 29 desembre 2025].
  28. Krag, Claus «Eirik jarl» (en noruec). Nosk biografisk leksikon, 25-08-2025.
  29. (de) Suter, Heinrich : Die Mathematiker und Astronomen der Araber und ihre Werke (80-81, 224, 1900).
  30. «최수종 ‘고려 거란 전쟁’, 끝판 노련美 대본 리딩 현장» (en coreà). Sports Donga. Arxivat de l'original el 2023-09-29.
  31. «BUYIDS» (en anglès americà). Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 29 desembre 2025].