El 8 de setembre, a Magúncia, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic és elegit successor de l'emperador Enric II en el regne de França Oriental i a l'Imperi.[3] A Escandinàvia, els noruecs d'Olaf Haralsson intenten independitzar-se quan el rei Canut va a Anglaterra i deixa com a virrei al seu cunyat Úlfr. Aquest últim intenta posar a Hardeknut com a rei de Dinamarca.[4] El Rus de Kíev es divideix en dos principalitatss quan Iaroslau I el Savi és atacat pel seu germà Msislav de Tchernigov, que el destrona temporalment.[5]
A Àsia, el sultà Mahmud de Ghazna continua la conquesta d'Àsia [6] i el rei Chola Rajendra I llança un atac militar al su de la Península de Malaca.[7]
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic mor el 13 de juliol de l'any 1024
26 de gener - Inici del regnat del califa omeia de Còrdova Muhammad III al-Mustakfi (fins el 25 de maig del 1025) després de la mort d'Abd-ar-Rahman V.[1] El seu regnat fou dèbil i només es fa obeïr a la ciutat de Cpordoba. Durant el seu regnat són aniquilats els alcàssars que quedaven de Madīnat al-Zahrā i arruinà el califat. Finalment mor el 25 de maig de l'any 1025 envenenat pels seus acompanyants quan fugia de Cordova vestit de dona.[1]
A Pavia el poble s'aixeca contra els nobles i crema el palau reial.[13]
Canut el Gran s'embarca cap Anglaterra i confia el govern de Dinamarca al virrei Ulf Thorgilsson, que està casat amb la seva germana Àstrid de Dinamarca però la seva autoritat és contestada. Olaf Haraldsson aprofita l'ocasió per intentar obtenir la independència de Noruega i organitza una coalició contra els danesos a Konungahella amb els fill del rei Olav de Suècia Anund Jacob. El regent Úlfs sembla afavorir les ambicions d'Olav i intenta nombrar el fill de Canut, Hardeknud com a rei únic de Dinamarca.[4]
23 de març: Primer cas de reversió de la tolerància religiosa practicada per l'anterior califa al-Hàkim. Abu Zakariyya, un cristian que s'havia convertit a l'islam però havia retornat a la fe cristiana (cosa que al-Hàkim permetia) va ser jutjat amb càrrecs d'Apostasia i fou executat el 14 d'octubre.[17]
Març: El califa al-Zahir reemplaça l'antic vizir, Massud Ibn Tahir al Wazzan.[18]
Sant Hug de Cluny néix l'any 1024Magne I el Bo de Noruega néix l'any 1024Per la fam, els esclaus negres de l'exèrcit d'Egipte es revolten contra el califa i els nobles amb motiu de les festes religioses. Entren al palau i devoren les virtualles del califa i milers d'esclaus fan pillatges per tot el país. El califa ordena matar els esclaus negres que intentin agredir a qualsevol egipci. Hi ha veritables batalles i els grans dignataris s'han de tancar a les seves cases perquè els esclaus els volen massacrar per venjar-se.[19]
Alpert de Metz, cronistabenedictí., ecriptor de l'obra Événements contemporains, una font històrica molt important de la història d'Europa occidental entre els anys 990 i 1021.[27]
Eirik Hakonsson perdonant-li la vida a un jomsvíking de nom Sigurðr Búason després de la Batalla de HjörungavágrEirik Håkonsson, Jarl de Lade, virrei de Noruega entre els anys 1000 i 1015. Participà a la conquesta d'Anglaterra.[28]
↑Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.
