Angolar
| Lungua N'golá | |
|---|---|
| Tipus | llengua, llengua criolla i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 5.000[1] |
| Autòcton de | Illa de São Tomé |
| Estat |  São Tomé i Príncipe |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua natural llengua de contacte pidgins i criolls criolls portuguesos criolls afroportuguesos criolls del Golf de Guinea | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | aoa |
| ISO 639-3 | aoa |
| Glottolog | ango1258 |
| Ethnologue | aoa |
| IETF | aoa |
L'angolar, també Ngola (Lungua N'golá) és una de les llengües nacionals de São Tomé i Príncipe. És parlat en la punta sud de l'illa de São Tomé, parlada pels angolars principalment al voltant de la vila de São João dos Angolares, en el districte de Caué.
Descripció
[modifica]Essent una llengua criolla de base portuguesa, l'angolar difereix força dels criolls de Guinea-Bissau, Senegal, Gàmbia i Cap Verd. El substrat de l'angolar es basa principalment en les llengües kwa, parlades a Costa d'Ivori, Ghana, Togo, Benín i Nigèria. El seu lèxic té 70% de semblança amb el forro, 67% amb el principense (o lunguyè) i 53% amb l'annobonès (o fa d'ambu) de l'illa veïna d'Annobón (Guinea Equatorial). El 30% de lèxic en què l'angolar difereix del forro té els seus orígens en el kimbundu i kikongo d'Angola.
Els angolars són un grup ètnic distint que tradicionalment i en el folklore s'atribueix el seu origen al naufragi, al sud de l'illa de São Tomé, d'un vaixell negrer amb esclaus portats d'Angola a mitjan segle xvi. Tanmateix, els historiadors apunten que el seu veritable origen rau en els esclaus que aconseguiren escapar de les plantacions i es refugiaren a l'interior boscós de l'illa, conformant una comunitat aïllada.[2] Molts angolars actualment parlen també forro o alhora portuguès i hi ha una tendència a integrar-se entre els forros -que significa 'persones lliures'-, que constitueixen el principal grup ètnic de São Tomé i Príncipe.
Referències
[modifica]- ↑ Angolar referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ Almeida, João; Fehn, Anne-Maria; Ferreira, Margarida; Machado, Teresa; Hagemeijer, Tjerk «The Genes of Freedom: Genome-Wide Insights into Marronage, Admixture and Ethnogenesis in the Gulf of Guinea» (en anglès). Genes, 12, 6, 28-05-2021, pàg. 833. DOI: 10.3390/genes12060833. ISSN: 2073-4425. PMC: 8229774. PMID: 34071462.
Bibliografia
[modifica]- ARBOR, Ann (1998). The Angolar Creole Portuguese of São Tomé (West Africa): its grammar and sociolinguistic history, New York, Graduate Center, University of New York.
| Llengua oficial | |
|---|---|
| Llengües criolles | |
| Alta Guinea | |
|---|---|
| Baixa Guinea | |
| Indoportuguesos | |
| Sud-est d'Àsia |
|
| Àsia oriental | |
| Criolls amb forta influència lèxica portuguesa | |