Saltar al conteníu

Asellus Primus

Ficha d'oxetu celesteAsellus Primus
estrella con movimientu propiu altu[1], double star (en) Traducir[1] y near-IR source (en) Traducir[1]
Parte de Bootes
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 216,29825148742 °[2]
Declinación (δ) 51,831417308155 °[2]
Distancia a la Tierra 14,5323 pc
Magnitú aparente (V) 11,458 (banda V)
Magnitú absoluta 3,23
Constelación Bootes
Velocidá de rotación 5,685 km/s[3]
Velocidá radial −9,90935 km/s[3]
Parallax 68,8121 mas[2]
Carauterístiques físiques
Masa 1,3 M☉
Gravedá superficial 80 000 cm/s²[4]
Tipu espectral M2.5V[5]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Asellus Primus (θ Bootis / θ Boo / 23 Bootis)[6] ye una estrella de la constelación de Boötes con magnitú aparente +4,04. El nome Asellus significa «pollín» en llatín, siendo trés les estrelles que lleven esti nome na constelación: d'este a oeste son Asellus Primus —la primera—, Asellus Secundus (ι Bootis) —la segunda— y Asellus Tertius (κ Bootis), la tercera y postrera. Asellus Primus alcuéntrase a 48 años lluz de distancia del Sistema Solar.

Asellus Primus ye una nana mariella de tipu espectral F7V más caliente y lluminosa que'l Sol, de carauterístiques asemeyaes a Zavijava (β Virginis). Con una temperatura superficial de 6300 K, ye 5 vegaes más lluminosa que'l Sol. El so radiu ye 1,7 vegaes más grande que'l radiu solar y la so masa ta entendida ente 1,25 y 1,5 mases solares. Tien una metalicidá llixeramente inferior a la del Sol ([Fe/H] = -0,14).[7] Al igual que'l Sol, Asellus Primus emite rayos X, lo qu'indica que tien una corona caliente, magar nun se detectó un campu magnéticu.[8] La so edá envalórase en 3200 millones d'años.[7]

Visualmente puede apreciase una tenue compañera de magnitú +11,1 a 69 segundos d'arcu de Asellus Primus.[9] Ye una nana colorada de tipu M2.5V con una temperatura de 3500 K, que la so lluminosidá ye apenes el 2 o'l 3% de la solar. Anque se desconoz si tán gravitacionalmente xuníes, el so movimientu común al traviés del espaciu indica que dambes tán rellacionaes. La separación real ente los dos ye de siquier 1000 UA.[8]

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]