Athenar bermani
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Saurischia |
| Gènere | Athenar |
| Espècie | Athenar bermani John A. Whitlock, 2025 |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Athenar bermani és una espècie extinta de dinosaure sauròpode de la família dels dicreosàurids que visqué a Nord-amèrica durant el Juràssic superior. Es tracta de l'única espècie del gènere Athenar. Fou descrit el 2025 per John Whitlock et al. a partir de l'holotip, CM 26552, un neurocrani amb dermocrani que fins aleshores havia estat assignat al gènere Diplodocus. L'espècimen havia estat trobat en roques de la formació de Morrison, a la pedrera Carnegie del Monument Nacional dels Dinosaures.
A. bermani coexistí amb altres dinosaures, com ara l'al·losaure, un carnívor, i l'estegosaure, el diplodoc i el camptosaure, herbívors.
Història i nom
[modifica]L'holotip de A. bermani, CM 26552, es compon d'un neurocrani amb dermocrani trobat en roques de la formació de Morrison, a la pedrera Carnegie del Monument Nacional dels Dinosaures (Utah, Estats Units). El material, descobert per Earl Douglass el 1913, fou objecte d'una breu descripció en un article de John McIntosh i David Berman publicat el 1978. Aquests dos últims assignaren l'espècimen a Diplodocus, basant-se en caràcters compartits amb altres cranis del gènere que es coneixien en aquell temps. Aquest espècimen fou la base per a la seva descripció del neurocrani de Diplodocus.[1]
El 2025, Whitlock et al. publicaren una reavaluació de l'espècimen en la qual descrigueren el crani detalladament i empraren mètodes desenvolupats després de la descripció original de McIntosh i Berman per explorar-ne la posició filogenètica en el si dels diplodocoïdeus. A partir dels seus resultats, decidiren assignar l'espècimen a un nou gènere i una nova espècie, Athenar bermani.[2]
Etimologia
[modifica]El nom genèric Athenar es refereix a Athenar, un cantant de metal de Cleveland. L'epítet específic bermani li fou assignat en honor de David Berman, que dugué a terme bona part dels estudis moderns de cranis de diplodocoïdeus al Museu Carnegie d'Història Natural juntament amb McIntosh i fou un dels descriptors inicials de l'holotip.[2]
Descripció
[modifica]L'holotip i únic espècimen conegut d'Athenar es compon d'un neurocrani amb dermocrani parcial que conté parts dels ossos frontals dret i esquerre, ambdós ossos parietals, part dels ossos postorbitaris i parts dels escatosos. Una part distal de l'apòsifi paraoccipital dreta i part de l'escatós dret foren trobades amb l'espècimen i posteriorment unides amb guix, però s'ha fracturat i els elements no es poden tornar a ajuntar.[2]
Encara que l'holotip material és força gros, Whitlock et al. consideren que pertany a un individu subadult per la presència de sutures entre nombrosos elements del neurocrani.[2]
Classificació
[modifica]En un primer moment, l'espècimen fou assignat a Diplodocus. Tanmateix, Whitlock et al. proposen una ubicació filogenètica diferent entre els dicreosàurids. Els dicreosàurids són parents propers dels diplodòcids i es caracteritzen per la seva mida més petita i el coll més curt en comparació amb altres flagel·licaudats. Si bé el crani presenta caràcters tant de diplodòcid com de dicreosàurid, Whitlock et al. consideren que els caràcters de dicreosàurid són més nombrosos. Entre aquests últims hi ha la presència de finestres (obertures) frontoparietals i postparietals i d'una punta distinta a l'os escatós.[2]
Es coneixen tres altres gèneres de dicreosàurids contemporanis d'Athenar: Kaatedocus, l'esmitanosaure i Suuwassea. Athenar presenta dues diferències notables en l'anatomia del crani en comparació amb aquests tres i possiblement era més gros i recent que Suuwassea. Ara bé, tant en Suuwassea com en Athenar, l'os frontal contribueix a la finestra supratemporal, cosa que podria indicar una relació propera entre els dos tàxons. Així mateix, té caràcters comuns amb dicreosàurids de fora de Nord-amèrica, com ara l'amargosaure.[2]
Paleoecologia
[modifica]Athenar és conegut en estrats de la formació de Morrison, una seqüència de roques del Juràssic superior amb afloraments arreu de l'oest dels Estats Units i coneguda per les abundants restes de dinosaures.[3] La datació radiomètrica indica que la formació té una antiguitat d'entre 156,3 milions d'anys a la sola i 146,8 milions d'anys al dors, cosa que la situa en els estatges faunístics Oxfordià, Kimmeridgià i Titonià primerenc del Juràssic superior.[4][5] La seva edat i la seva composició faunística són comparables a les de la formació de Lourinhã (Portugal) i la formació de Tendaguru (Tanzània).[6]
L'holotip d'Athenar fou trobat a la Pedrera Quarry, al Monument Nacional dels Dinosaures (Utah).[2] Entre els animals que hi coexistien, hi ha l'estegosaure, el driosaure, el camptosaure (ornitisquis herbívors), l'al·losaure i el ceratosaure (teròpodes carnívors), així com molts altres sauròpodes, com el diplodoc, l'apatosaure, el barosaure i el camarasaure.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Berman, David S.; McIntosh, John S. «Skull and relationships of the Upper Jurassic sauropod Apatosaurus (Reptilia, Saurischia)» (en anglès). Bulletin of Carnegie Museum of Natural History, vol. 8, 1978, pàg. 1-35. DOI: 10.5962/p.228587. ISSN: 0145-9058.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Whitlock, John A.; Garderes, Juan Pablo; Gallina, Pablo; Lamanna, Matthew C. «Athenar bermani, a new species of dicraeosaurid sauropod from Dinosaur National Monument, Utah, U.S.A.» (en anglès). Palaeontologia Electronica, vol. 28, 3, 27-10-2025, pàg. 1-13. DOI: 10.26879/1550. ISSN: 1094-8074.
- ↑ van der Linden, Tom; Tschopp, Emanuel; Sookias, Roland; Wallaard, Jonathan; Holwerda, Femke; Schulp, Anne «A new diplodocine sauropod from the Morrison Formation, Wyoming, USA» (en anglès). Palaeontologia Electronica, vol. 27, 3, 10-2024. DOI: 10.26879/1380.
- ↑ Trujillo, K.C. «Oxfordian U/Pb ages from SHRIMP analysis for the Upper Jurassic Morrison Formation of southeastern Wyoming with implications for biostratigraphic correlations» (en anglès). Geological Society of America Abstracts with Programs, vol. 38, 6, 2006, pàg. 7.
- ↑ Bilbey, S.A.. «Cleveland-Lloyd Dinosaur Quarry – age, stratigraphy and depositional environments». A: Carpenter, K.. The Morrison Formation: An Interdisciplinary Study (en anglès). Taylor and Francis Group, 1998, p. 87-120 (Modern Geology 22).
- ↑ Mateus, Octávio. «Jurassic dinosaurs from the Morrison Formation (USA), the Lourinhã and Alcobaça Formations (Portugal), and the Tendaguru Beds (Tanzania): A comparison». A: Foster, John R.. Paleontology and Geology of the Upper Jurassic Morrison Formation (en anglès). Albuquerque, New Mexico: New Mexico Museum of Natural History and Science, 2006, p. 223-231 (New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin, 36).
- ↑ Foster, John Russell. Jurassic West: the dinosaurs of the Morrison formation and their world (en anglès). 2a edició. Bloomington (Ind.): Indiana university press, 2020 (Life of the past). ISBN 978-0-253-34870-8.