Automolus
.jpg?lang=ca) Automolus leucophthalmus  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Automolus Reichenbach, 1853 |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Automolus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels furnàrids (Furnariidae) que habiten entre Centreamèrica i Sud-amèrica.[1] Se'ls coneix amb el nom comú de plegafulles.[2]
Descripció
[modifica]Els plagafulles d'aquest gènere són furnàrids força grossos, mesuren entre 17 i 19 cm de longitud. Són de colors apagats, amb el bec força robust.[3]
Distribució i hàbitat
[modifica]Es distribueixen des del sud-est de Mèxic, per Amèrica Central i del Sud fins al sud de Brasil, est de Paraguai i nord-est de l'Argentina per l'orient, i fins a l'est del Perú i nord de Bolívia per l'occident. Principalment habiten a l'estrat baix de selves humides de baixa altitud, algunes espècies preferint bambusòidies.[4]
Ecologia
[modifica]Són inconspicus i difícils de veure, però totes les espècies tenen vocalitzacions distintives i repetitives. Són més robustos i menys arborícoles que els plegafulles del gènere Philydor. Col·loquen els nius en forats cavats en barrancs.[3]
Sistemàtica
[modifica]El gènere Automolus va ser introduït el 1853 pel naturalista alemany Ludwig Reichenbach per acomodar el tàxon Sphenura sulphurascens (Lichtenstein, 1823), ara tractat com una subespècie del plegafulles ullblanc (A.leucophthalmus).[5][6]
Com a resultat de sòlids estudis morfològics i filogènics, els límits dels gèneres Automolus, Clibanornis, Hyloctistes i Hylocryptus van ser redefinits, resultant en inclusions i exclusions d'espècies en aquest gènere:[7][8]
- El plegafulles gorjablanc (Syndactyla roraimae) s'havia classificat en aquest gènere, però el comportament, la veu i la morfologia apuntaven a que pertanyia a Syndactyla,[9] i les dades moleculars van confirmar aquesta hipòtesi.[7]
- El plegafulles boscà oriental (A. subulatus) anteriorment es classificava en el seu propi gènere Hyloctistes i era considerat coespecífic amb el plegafulles boscà occidental (A. virgatus). Sòlids estudis morfològics i filogènics conduïts per Derryberry et al. (2011) i Claramunt et al. (2013)[7][8] demostraren que el gènere Hyloctistes –compost per l'espècie llavors anomenada Hyloctistes subulatus (juntament amb H. virgatus)– estava embotit dins d'Automolus. Com a conseqüència, es va proposar la transferència del gènere Hyloctistes a Automolus. Els canvis taxonòmics van ser aprovats a la Proposta N° 601 al SACC.[10]
- El plegafulles castany (Clibanornis rubiginosus) i el de Santa Marta, anteriorment classificats a Automolus, estan en realitat més estretament relacionades amb els plagafulles de Clibanornis.[8]
El nom prové del grec antic «automolos» que significa “desertor”.[11]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per 11 espècies:[12]
- Automolus rufipileatus (Pelzeln, 1859) - plegafulles de capell bru.
- Automolus melanopezus (Sclater, 1858) - plegafulles emmascarat.
- Automolus cervinigularis (Sclater, 1857) - plegafulles de gorja cremosa.[Nota 1][13][14]
- Automolus ochrolaemus (Tschudi, 1844) - plegafulles gorjagroc.
- Automolus exsertus (Bangs, 1901)- plegafulles de Chiriquí.[Nota 2][15][16]
- Automolus virgatus (Lawrence, 1867) - plegafulles boscà occidental.[Nota 3][17][12][18]
- Automolus subulatus (Spix, 1824) - plegafulles boscà oriental.
- Automolus infuscatus (Sclater, 1856) - plegafulles olivaci.
- Automolus paraensis (Hartert, 1902) - plegafulles de Pará.[Nota 4][19][20]
- Automolus lammi (Zimmer, 1947) - plegafulles de Pernambuco.[Nota 5][21][22][17]
- Automolus leucophthalmus (Wied-Neuwied, 1821) - plegafulles ullblanc.
Notes taxonòmiques
[modifica]- ↑ L'anteriorment grup de subespècies A. ochrolaemus cervinigularis (de Mèxic i Amèrica Central) és tractada com una espècie separada, basant-se en els estudis genètics recents de Smith et al. (2014) i Schultz et al. (2017), en conjunt amb les diferències vocals.
- ↑ L'espècie A. exsertus, endèmica del pendent del Pacífic de Costa Rica i Panamà va ser separada d'A. ochrolaemus en base de diferències significatives de vocalització i distància genètica. La separació com a espècie plena va ser aprovada a la Proposta 2018-A-2 al Comitè de Classificació del Nord i Centre Amèrica (N&MACC).
- ↑ L'anteriorment grup de subespècies Automolus subulatus virgatus, de l'est d'Amèrica Central i nord-oest d'Amèrica del Sud, és considerat com a espècie separada d'A. subulatus pel COI, Manual dels ocells del món, Birdlife International i Clements checklist/eBird, en base de significatives diferències de vocalització i algunes diferències de plomatge. Tot i això, el SACC va rebutjar la Proposta N° 40 de separació a causa d'insuficiència d'evidències publicades.
- ↑ L'espècie A. paraensis, endèmica del sud i est de l'Amazònia brasilera, va ser separada d'A. infuscatus en base de diferències morfològiques i de vocalització. La separació va ser aprovada a la Proposta N° 26 al SACC.
- ↑ L'espècie A. lammi, endèmica del nord-est del Brasil, va ser separada d'A. leucophthalmus en base de significatives diferències de vocalització i algunes diferències de plomatge. La separació va ser aprovada a la Proposta N° 369 al SACC
Referències
[modifica]- ↑ «Automolus Reichenbach, 1853» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2024].
- ↑ «Automolus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 19 gener 2026].(català)
- ↑ 3,0 3,1 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. Hyloctistes, p. 306, làmina 12(2); Automolus, p. 308-310, làmines 13(1-6). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 19 gener 2026].
- ↑ Reichenbach, H. G. Ludwig; Reichenbach, H. G. Ludwig. Die vollständigste Naturgeschichte der Vögel. Abt.3:Bd.6. Dresden: Expedition der Vollständigsten Naturgeschichte, 1836, p. 145–218 [146, 173–174].
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.7. Cambridge: Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1951, p. 133 [Consulta: 19 gener 2026].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «Lineage diversification and morphological evolution in a large-scale continental radiation: the Neotropical ovenbirds and woodcreepers (Aves: Furnariidae) Diversification of a continental radiation» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, pàg. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Claramunt, Santiago; Derryberry, Elizabeth P.; Cadena, Carlos Daniel; Cuervo, Andrés M.; Sanín, Camilo «Phylogeny and Classification of Automolus Foliage-gleaners and Allies (Furnariidae)» (en anglès). The Condor, 115, 2, 5-2013, pàg. 375–385. DOI: 10.1525/cond.2013.110198. ISSN: 1938-5129.
- ↑ Zimmer, Kevin J.; Robbins, Mark B.; Kopuchian, Cecilia «Taxonomy, vocalisations, syringeal morphology and natural history of Automolus roraimae (Furnariidae)». Bulletin of the British Ornithologists' Club, 128, 3, 2008, pàg. 187–206.
- ↑ «Proposal #375: Transfer Automolus roraimae to Syndactyla». South American Classification Committee. [Consulta: 19 gener 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 63. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 19 gener 2026].
- ↑ 12,0 12,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 19 gener 2026].
- ↑ Smith, Brian Tilston; McCormack, John E.; Cuervo, Andrés M.; Hickerson, Michael. J.; Aleixo, Alexandre «The drivers of tropical speciation» (en anglès). Nature, 515, 7527, 20-11-2014, pàg. 406–409. DOI: 10.1038/nature13687. ISSN: 0028-0836.
- ↑ Schultz, Eduardo D.; Burney, Curtis W.; Brumfield, Robb T.; Polo, Erico M.; Cracraft, Joel «Systematics and biogeography of the Automolus infuscatus complex (Aves; Furnariidae): Cryptic diversity reveals western Amazonia as the origin of a transcontinental radiation» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 107, 2-2017, pàg. 503–515. DOI: 10.1016/j.ympev.2016.12.023.
- ↑ Freeman, Benjamin G.; Montgomery, Graham A. «Using song playback experiments to measure species recognition between geographically isolated populations: A comparison with acoustic trait analyses» (en anglès). The Auk, 134, 4, 10-2017, pàg. 857–870. DOI: 10.1642/AUK-17-63.1. ISSN: 0004-8038.
- ↑ «Automolus ochrolaemus exsertus to species rank». America Classification Committee. Arxivat de l'original el 2019-11-04. [Consulta: 19 gener 2026].
- ↑ 17,0 17,1 «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 19 gener 2026].
- ↑ «Proposal #40: Split Hyloctistes virgatus from H. subulatus». South American Classification Committee. [Consulta: 19 gener 2026].
- ↑ Zimmer, Kevin J. «SPECIES LIMITS IN OLIVE-BACKED FOLIAGE-GLEANERS (AUTOMOLUS: FURNARIIDAE)» (en anglès). The Wilson Bulletin, 114, 1, 3-2002, pàg. 20–37. DOI: 10.1676/0043-5643(2002)114[0020:SLIOBF]2.0.CO;2. ISSN: 0043-5643.
- ↑ «Proposal #26: Automolus paraensis to species rank». South American Classification Committee. [Consulta: 19 gener 2026].
- ↑ Zimmer, Kevin J. «The White-Eyed Foliage-Gleaner (Furnariidae: Automolus) is Two Species» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 120, 1, 3-2008, pàg. 10–25. DOI: 10.1676/06-167.1. ISSN: 1559-4491.
- ↑ «Proposal #369: Split Automolus lammi from A. leucophthalmus». South American Classification Committee. [Consulta: 19 gener 2026].
