CSIC
Avissu Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol. |



El Conséju Superiol d’Investigacionis Científicas (CSIC) es un organismu púbricu español, adscritu al Ministeriu de Céncia, Innovación i Nuversiadis. Xurídicamenti es una agencia estatal cola consideración de organismu púbricu d’investigación. El su pesqui fundamental es desenvolvel i promovel l'investigación en benefíciu del progréu científicu i tecnológicu, pol que está abierta ala colaboración con entidadis españolas i estrangeras. Según la clasificación SIR World Report 2012, es la mayol institución púbrica dedicá a l'investigación n'España, ariendu a sel la novena del mundu en 2012, según el SIR World Report 2012: Global Ranking (elaboráu por SCImago Institutions Rankings)[1] i la 16.ª en 2017 i la 21.ª en 2022.[2]
Tieni carátel multidisciplinal i realiza investigacionis avanzás en tolas árias científicas gracias alos sus 121 institutus i tres centrus nacionais distribuíus en tolas comunidadis autónomas d'España. Con datus de 2009, el CSIC contaba col 6 % del personal dedicau a l'investigación i el desenvolvimiento n'España, generandu aproximadamenti el 20 % de la producción científica nacional.[3] Amás, gestiona un conjuntu d’importantis infraestruturas, la red más completa i estensa de bibliotecas especializás i quenta con unidais mixtas d’investigación. Quenta cuna deleación en Bruselas.[4] El CSIC entriega comu galardón pa distinguil a pressonas o entidadis la Medalla d’Oru del CSIC.
El su logotipu hazi referência a El árbol de la céncia, obra de Ramon Llull, que se menciona en la lei que da lugal al su nacencia.[5]
Estoria
[adital | adital cóigu]El CSIC hue establecíu en 1939 pol unu delos primelus gobielnus de Francisco Franco a partil delos bienis dela Xunta pa l’Ampliação d’Estudius e Investigacionis Científicas (JAE, 1907–1939)), nacía dentru dela Institución Libri d’Enseñança e inspirá ena filosofía krausista. El mandatu inicial del CSIC hueri «la restauración de la clásica y cristiana unidad de las ciencias destruida en el siglo XVIII».[6][7] Dessidi la su hundación en 1939 ata la su muerti en 1966, el su cabezal hueri José María Albareda, unu delos primelus biembrus del Opus Dei e un amigu íntimu del su hundadol, Josemaría Escrivá. José María Albareda hueri ordenau sacerdoti en 1959, e a la su muerti hueri sucedíu comu cabezal del CSIC pol Manuel Lora-Tamayo, ministelu d’Educación dessidi 1962 ata 1968.
Deberis
[adital | adital cóigu]D’alcuerdu col artículu 5 del estatutu dela Agência Estatal CSIC,[8] los obietivus actualis e funcionis del CSIC son:
- Realizal investigació científica e tecnológica e ayudal a animal tal investigación, andi seya relevanti.
- Transferil los resultaus dela investigación científica e tecnológica a institucionis públicas e privás.
- Prestal selvicius científicu-técnicus a l’Alministración General del Estau e a institucionis públicas e privás.
- Animál la criação d’entidás e empressas de base tecnológica.
- Ayual a creal entidás con capaciá pa supervisal la transferência e avaliação de tecnologia.
- Hormal investigadoris.
- Hormal espertus pol meyu de cursus altamenti especializaus.
- Promovel la coltura científica ena sociedá.
- Gestional instalacionis científicu-técnicas pa sel gastás pol el sistema de investigación científica e dessenvolvimientu tecnológico.
- Participal en órganus e organismus enternacionalis, comu se requeira pol el Ministeliu d’Educación e Ciencia (la agência estatal CSIC pertenezi actualmenti al Ministeliu de Ciencia e Innovación).
- Participal en órganus e organismus nacionalis, comu se requeira pol el Ministeliu d’Educación e Ciencia (la agência estatal CSIC pertenezi actualmenti al Ministeliu de Ciencia e Innovación).
- Participal en el dessefiu e implementação delas políticus científica e tecnológica del Ministeliu d’Educación e Ciencia (la agência estatal CSIC pertenezi actualmenti al Ministeliu de Ciencia e Innovación).
- Colaboral con otras institución nacionalis e enternacionalis ena promoción e transferência de ciencia e tecnologia, assina comu ena criação e desenvolvimientu de centrus, institutus e unidáis de investigación científica e tecnológica.
- Colaboral con universidáis en actividáis de investigación científica e desenvolvimientu tecnológico e ena educación de posgráu.
- Informal, atiendel e aconsejal a entidás públicas e privás en cuestiónis de ciencia e tecnologia.
- Hormal espertus en gestión de ciencia e tecnologia.
- Colaboral ena actualização delas habilidáis de conocimientu de ciencia e tecnologia delos professoralis no universitaris.
- Apoyal la ejecució delas políticus sectorialis definías pol la Alministración General del Estau, pol meyu dela preparação d’estudius técnicus o a travéi d’actividáis de investigación aplicá.
- Qualisquiel otras accionis de promoción científica e investigación tecnológica asignás pol la legislação aplicabli o comu encargu del Gobielnu.
Árias científicu-técnicas
[adital | adital cóigu]La su naturaeza multidisciplinaria e multisectorial sinifica que’l CSIC cubri tolus campús del conocimientu. La su atividá s’organiza alreol d’ochu árias científicu-técnicas:
- Ária 1. umanidáis e ciencias socialis[9] en 17 centrus
- Ária 2. biologia e ciencia biomédica[10] en 22 centrus
- Ária 3. recursus naturalis[11] en 24 centrus
- Ária 4. Cienciás agrarias[12] en 23 centrus
- Ária 5. Ciencia física e tecnologia física[13] en 24 centrus
- Ária 6. Ciencia de materialis e tecnologia alimentaria[14] en 13 centrus
- Ária 7. Ciencia alimentaria e tecnologia alimentaria[15] en 8 centrus
- Ária 8. Ciencia química e tecnologia química[16] en 16 centrus
Grandis instalacionis
[adital | adital cóigu]
El CSIC gestiona las «Infraestructuras Científicas y Tecnológicas Singulares» (ICTS) que son instalacionis que involucran costus d’inversión e mantenimientu relativamenti altus en relaçión colos pressupuestus d’inversión en I+D nel su campu. La comunidá científica e la sociedá en general puen acessal a ellas, lo que s’ustifica pola su importância e naturaeza estratéxica, e pol esta rasón recibin cada añu a muitos investigadoris nacionalis assina comu estranjerus. Estás grandis instalacionis son reconociás e apoyás pol la Unión Uropea. El CSIC alministra las siguientis 6 instalacionis ICTS españolas:
- Observatoriu Astronómicu de Calal Altu[17]
- Reselva de Doñana – Estación Biológica[18]
- Buqui d’Investigación Oceánica Hespérides[19]
- Base Antártica Juan Carlos I[20]
- RV Sarmientu de Gamboa – Buqui d’Investigación Oceánica[21]
- La Sala Blanca Integrada de Micro e Nanofabricação nel Institutu de Microelectrónica de Barcelona[22]
España participa en duas grandis instalacionis uropeas:
Centrus d’enteracionis
[adital | adital cóigu]En Eneru 2018, el CSIC llistaba 139 centrus d’investigación especializaus que realizaban investigación enos ochu campus diferentis mentaus en cima.[24]
-
Centru de Bioloxia Molecular (CBM-CSIC) "Severu Ochoa" en Mairil
-
La sedi del Centru pa Umanidáis e Cienciás Socialis del CSIC en Mairil
-
Observatoriu IRAM Picu Veleta
-
Institutu de Neurociencias UMH-CSIC nel Campus de Sant Joan d’Alacant
-
Institutu de Física Teórica UAM/CSIC
-
Jardin Botánicu Real (RJB-CSIC) de Madril
-
Museu Nacional de Estoria Natural (MNCN-CSIC) en Madril
-
Estación Biológica de Doñana (EBD–CSIC), sedi dela EBD en Sevilla
-
Institutu d’Investigação Biológica de Galicia, en Salcedo (Pontevedra)
-
Institutu Español de Oceanografia (IEO-CSIC) en Santander
-
Inqueștiu Geológico e Mineru d’España (IGME-CSIC), edificiu dela sedi en Madril
-
Institutu de Parasitoloxia e Biomedicina (IPB-CSIC) "López-Neyra" en Granada
Literatura
[adital | adital cóigu]- Carlos Martinez Alonso: Re-founding the Spanish National Research Council: New Methods, New Culture, en: Max-Planck-Forum 7 : Perspectives of Research – Identification and Implementation of Research Topics by Organizations (Ringberg-Symposium Mai 2006), P. 59–70, ISSN 1438-8715 Las publicacionis del CSIC incluin: *Archivu Español de Arqueología (AEspA), hundáu en 1940
Ena coltura populal
[adital | adital cóigu]La Sedi del Conseju Superior de Investigacionis Científicas sirvi comu l’esteriol dela Ceca Real d’España ena serie de televisión española La Casa De Papel, tamien conocía pol su títulu ingrés Money Heist.[25][26]
Véassi tamién
[adital | adital cóigu]- Centre national de la recherche scientifique (CNRS), el homólogu francés del CSIC
- Max Planck Society, el homólogu alemán del CSIC
- Ludwig Boltzmann Gesellschaft, el homólogu austríacu del CSIC
- Riken, el homólogu japonés del CSIC
- Digital CSIC, el repositoriu d’investigação en línia del conseju, est. 2008
- Centru Nacional de Investigacionis Cardiovascularis
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ http://www.mastermas.com/Noticias/html/N11360_F03012013.html
- ↑ http://www.scimagoir.com/rankings.php
- ↑ http://www.congreso.es/public_oficiales/L9/CONG/DS/CO/CO_244.PDF#page=4
- ↑ https://www.csic.es/es/internacional/csic-en-europa
- ↑ https://www.crodoc.es/ficha56
- ↑ http://elpais.com/elpais/2015/07/24/ciencia/1437736052_945031.html |títulu=La ciencia que desmanteló Franco |periódicu=Elpais.com |data-acessu=11 d’Agostu 2017 |nome=Manuel |apellíu=Ansede |data=25 Juliu 2015 |editorial=Prisa |luenga=es
- ↑ http://elpais.com/elpais/2014/11/24/ciencia/1416857980_556372.html |títulu=El CSIC se olvida de su herencia franquista |periódicu=Elpais.com |data-acessu=11 d’Agostu 2017 |nome=Nuño |apellíu=Domínguez |data=24 Noviembri 2014 |lugal=Madril |luenga=es |editorial=Prisa
- ↑ Prantilla:Cita publicação
- ↑ http://www.csic.es/web/guest/humanidades-y-ciencias-sociales%7Ctítulu=umanidáis e cienciás socialis|trabayu=Csic.es
- ↑ http://www.csic.es/web/guest/biologia-y-biomedicina%7Ctítulu=biologia e biomedicina|trabayu=Csic.es
- ↑ http://www.csic.es/web/guest/recursos-naturales%7Ctítulu=recursus naturalis|trabayu=Csic.es
- ↑ http://www.csic.es/web/guest/ciencias-agrarias%7Ctítulu=cienciás agrarias|trabayu=Csic.es
- ↑ http://www.csic.es/web/guest/ciencia-y-tecnologias-fisicas%7Ctítulu=ciencia e tecnologías físicas|trabayu=Csic.es
- ↑ http://www.csic.es/web/guest/ciencia-y-tecnologia-de-materiales%7Ctítulu=ciencia e tecnologia de materialis|trabayu=Csic.es
- ↑ http://www.csic.es/web/guest/ciencia-y-tecnologia-de-alimentos%7Ctítulu=ciencia e tecnologia d’alimentus|trabayu=Csic.es
- ↑ http://www.csic.es/web/guest/ciencia-y-tecnologias-quimicas%7Ctítulu=ciencia e tecnologías químicas|trabayu=Csic.es
- ↑ http://www.caha.es/ |títulu=Observatoriu Astronómicu de Calal Altu |trabayu=Caha.es |data-acessu=15 Febreru 2019 |luenga=es
- ↑ http://www.ebd.csic.es/ |títulu=Encetu – Estación Biológica de Doñana |trabayu=Csic.es |data-acessu=15 Febreru 2019 |luenga=es
- ↑ http://www.utm.csic.es/hesperides.asp |títulu=Hespérides |data-acessu=8 Juniu 2010 |url-archivu=https://web.archive.org/web/20100619175434/http://www.utm.csic.es/hesperides.asp |data-archivu=19 Juniu 2010 |trabayu=UTM – Unidá de Tecnologia Marina |luenga=es
- ↑ http://www.utm.csic.es/bae.asp |títulu=BAE Juan Carlos I |data-acessu=5 Marçu 2008 |url-archivu=https://web.archive.org/web/20080415220437/http://www.utm.csic.es/bae.asp |data-archivu=15 Abril 2008 |trabayu=UTM – Unidá de Tecnologia Marina |luenga=es
- ↑ http://www.utm.csic.es/sarmiento_his.asp |títulu=O/V Sarmientu de Gamboa: Estoria |data-acessu=5 Outubri 2010 |url-archivu=https://web.archive.org/web/20100918195044/http://www.utm.csic.es/sarmiento_his.asp |data-archivu=18 Setiembri 2010 |luenga=es |trabayu=UTM – Unidá de Tecnologia Marina
- ↑ http://www.imb-cnm.csic.es/index.php?option=com_content&view=article&id=25&Itemid=70&lang=es |trabayu=Institutu de Microelectrónica de Barcelona |títulu=Sala blanca |data-acessu=15 Febreru 2019 |url-archivu=https://web.archive.org/web/20100919011211/http://www.imb-cnm.csic.es/index.php?option=com_content&view=article&id=25&Itemid=70&lang=es |data-archivu=19 Setiembri 2010 |luenga=es
- ↑ http://www.ill.eu/ |títulu=ILL :: Neutrons for science : The world's flagship centre for neutron science |trabayu=Ill.eu |data-acessu=15 Febreru 2019
- ↑ Centrus d’investigação CSIC, s.f., recuperáu 3 Eneru 2017
- ↑ https://www.baenegocios.com/edicion-impresa/La-verdadera-casa-de-papel-20180225-0055.html |títulu=La verdáera casa de papel |editorial=Grupu Crónica |nome=Paula |apellíu=Boente |data=25 Febreru 2018 |data-acessu=15 Febreru 2019 |trabayu=BAE Negocius
- ↑ http://www.lugaresdepelicula.com/la-casa-papel-se-rueda-csic/ |títulu="La casa de papel" se rueda en el CSIC – Lugares de película |data=17 Mai 2017 |trabayu=Lugares de Película |data-acessu=15 Febreru 2019 |luenga=es
Atijus pa afuera
[adital | adital cóigu]- Prantilla:Sitiu web oficial
- Ministeliu Español de Ciencia e Innovación
- Rede de Bibliotecas del CSIC
- Revistas CSIC, Publicacionis científicas publicás pol Prantilla:Sin redireción