Gradual
 Gradual. 1280. Mestre de Girona  | |
| Tipus | llibre litúrgic Element litúrgic cristià |
|---|---|
| Obra | Propi de la Missa |
El gradual, abans anomenat Responsorium Graduale, és un cant que pertany al Propi de la Missa del ritu romà de l'Església catòlica abans de la vigent reforma litúrgica que es cantava entre l'epístola i l'evangeli.[1]
El seu nom deriva del llatí gradus, que significa graó, perquè els cantors originalment cantaven el gradual mentre estaven drets sobre els esglaons de l'ambó. El gradual consta de dues parts: el cos, també anomenat responsum o caput, i el vers. El text normalment s'extreu d'un o més salms, però també es pot utilitzar un altre llibre bíblic, escollit específicament per evocar la festivitat que la missa commemora.
Des de ben antic, la litúrgia romana va encomanar el gradual a un cantor solista, fet que va facilitar el desenvolupament d'un estil més lliure i virtuosístic que el cant gregorià que era encomanat al cor. Circumstància que va afavorir el paper que tenia el gradual dins de la missa com a cant meditatiu i més emotiu després de la lectura de l'epístola i que va donar com a resultat el gènere més melismàtic i expressiu de tot el repertori gregorià.[2]
Per extensió s'anomena Gradual el llibre que conté els cants gregorians de la missa.[1] Així dels ritals emants del Concili de Trento aquest llibre contenia els cants pertanyents a la Missa i particularment al seu Propi que són: Introit, Gradual, Al·leluia, Tracte (per a la Quaresma), Ofertori i Comunió. També inclou els cants l'Ordinari de la missa: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus i Agnus Dei.[3][4]
Després del Concili Vaticà II s'elaborà un Graduale Simplex que recull diversos cants responsorials i aclamacions.[5]
Graduals polifònics
[modifica]Dels segles XII i XIII, existeixen nombrosos arranjaments polifònics de les seccions dels graduals.[6] Des del Renaixement s'han produït a la història de la música versions polifòniques, sovint orquestrades. Interpretades generalment dins de misses per a cor i orquestra. En són exemples el gradual de la Missa de Rèquiem de W.A. Mozart o el de Joan Cererols dins la seva Missa Pro Defunctis.
Altres foren compostos com a peces menors com ara els graduals de G.P. da Palestrina Propter Veritatem, el de W. A. Mozart Sancta Maria, mater Dei, el de Joseph Haydn Eja gentes, el Gradual D.184 de Franz Schubert o el Dilexisti iustitiam de Manuel Blanch. Uns dels graduals musicalment més coneguts i interpretats és Locus iste que per a la dedicació d'una capella votiva de la catedral de Linz va compondre Anton Bruckner l'any 1869.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Gradual». Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 10 novembre 2025].
- ↑ «El gradual «Iustus ut palma»». Rafael Fernández de Larrinoa, 26-09-2015. [Consulta: 10 novembre 2025].
- ↑ «Historia del canto gregoriano». Abadia de Silos. [Consulta: 10 novembre 2025].
- ↑ «Gradual». Abbaye Saint-Pierre. Solesmes. [Consulta: 12 novembre 2025].
- ↑ Rodríguez i Collado, Josep Anton. Gradual dominical. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2025.
- ↑ Graduale (Gesang) a la versió en alemany de la Viquipèdia.
- ↑ «Anton Brucner (1824-1896). Locus iste». Claustrum Armonicum. Euskadi. [Consulta: 12 novembre 2025].