Vés al contingut

Ieper

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaIeper
Bandera
Bandera
Imatge
Tipusmunicipi de Bèlgica i municipi belga amb títol de ciutat Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 51′ 03″ N, 2° 53′ 06″ E / 50.8508°N,2.885°E / 50.8508; 2.885
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaFlandes Occidental
Districtedistricte d'Ieper Modifica el valor a Wikidata
CapitalIeper Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població35.039 (2022) Modifica el valor a Wikidata (266,56 hab./km²)
Idioma oficialneerlandès (oficial) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície131,45 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCanal Ypres-Comines (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Vleteren
Langemark-Poelkapelle
Zonnebeke
Lo-Reninge
Heuvelland
Poperinge
Comines-Warneton Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Ypres (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataEmmily Talpe (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal8900, 8902, 8904, 8908 i 8906 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic057 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webieper.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: StadIeper X: stadieper Instagram: stad_ieper LinkedIn (empresa): stadieper Youtube (canal): UCPdAuRVQr4OyI2DSiiBIWmQ Modifica el valor a Wikidata

Ieper (en neerlandès, pronunciat [ˈipər]; en francès Ypres, pronunciat [ipʁ]) és una ciutat belga de la província flamenca de Flandes occidental.

Nuclis de població

[modifica]

L'1 de gener de 1977 es varen fusionar la ciutat de Ieper i els següents núclis de població en un sol municipi:

Toponímia

[modifica]

El nom de la localitat està testimoniat en les formes Iprensis el 1066, Ipera el 1070-1093, Ipram (acusatiu) el 1085, i Ipre de forma regular a partir del segle XII.[1]

Això és una transferència del nom del riu Yperlée, que dóna nom a la ciutat.[1] Originalment, hi havia un petit riu que neix prop del mont Kemmel anomenat Ipre o Iepere, que significa "riu d'oms" (cf. iep).[2]

Geologia

[modifica]

L'Ipresià és l'etapa més antiga de l'Eocè (Terciari) que començà fa 55,8 (± 0,2) milions d'anys. Va ser definit per André Hubert Dumont en referència a la ciutat d'Ypres (Ieper), on les roques sedimentàries, l'argila ipresiana (idèntica a l'argila de Londres), dipositades durant aquesta edat són particularment característiques.[3]

Història

[modifica]

La ciutat va néixer al marge del Ieperleet, mig canal, mig riu, mig braç de mar que connectava la ciutat amb Bruges i Nieuwpoort. A l'edat mitjana, el control d'aquesta connexió (al llit de la qual els canals Plassendale-Nieuwpoort i Bruges-Oostende van excavar-se) va suscitar molts conflictes entre ambdues ciutats. Avui, el canal Ieper-IJzer, que connecta la ciutat amb el riu IJzer, ha perdut el seu paper econòmic. El llit del Ieperleet al centre s'ha cobert per fer un pàrquing, però hi ha un projecte de tornar a obrir-lo.[4]

A l'edat mitjana, la ciutat tenia un paper important per la seva indústria de la llana, de la qual és testimoni la Lakenhalle (trad.: 'mercat cobert de la llana') a la plaça Major. Aquest edifici gòtic amb un belfort, va ser reconstruït després dels bombardejos de la Primera Guerra mundial que van destruir tota la ciutat. De 1559 a 1801 va ser la seu d'un bisbat.

Primera Guerra Mundial

[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial, Ieper va ocupar una posició estratègica i fou el centre d'intenses i llargues batalles entre les tropes prussianes i els aliats. Després de les inundacions de Nieuwpoort (front de l'Yser), l'exèrcit imperial alemany va traslladar els seus atacs a la regió d'Ieper a l'octubre de 1914 perquè aquesta formava un terreny elevat des del qual conduir l'atac per a la resta de Bèlgica i cap a França des del nord, l'anomenat Pla Schlieffen. La neutralitat de Bèlgica, establerta pel Primer Tractat de Londres, va ser garantida per Gran Bretanya i la invasió alemanya de Bèlgica va provocar que el Regne Unit declarara la guerra a Prússia conforme a la seva obligació.

A la Primera Batalla d'Ieper (19 d'octubre a 22 de novembre de 1914), sota el bombardeig alemany, la catedral de Sant Martí i el campanar (Llotja de Draps) es van incendiar.[5] I Durant la Tercera Batalla d'Ypres (Batalla de Passendale) el juliol de 1917, l'exèrcit alemany va utilitzar gas verinós contra les tropes canadenques, britàniques i franceses per primera vegada. Això la fa tristament famosa per ser associada amb el gas tòxic, el qual s'anomenà iperita. Aquest gas se'l coneix també com a gas mostassa pel fet de tenir una olor similar a la mostassa. Durant el primer atac de clor/fosgen combinat dels alemanys, llançat contra les tropes britàniques a Nieltje, prop de Ieper el 19 de desembre de 1915, es van alliberar 88 tones de gas envasades en cilindres: causaren 1.069 baixes i 120 morts.[6]

Iepre va ser un dels llocs que va acollir una treva de Nadal no oficial el 1914 entre soldats alemanys i britànics.[7]

Segona guerra Mundial

[modifica]

El 10 de maig de 1940, Alemanya va iniciar l'ofensiva avançant cap als Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. França, comandada pel generalíssim Maurice Gamelin, va enviar reforços a Bèlgica. Uns dies més tard, Alemanya va llançar la seva principal ofensiva a les Ardenes. Els belgues van resistir com van poder i el 14 de maig els Països Baixos es van rendir.

El 19 de maig de 1940, Gamelin va ser substituït pel general Maxime Weygand. Weygand volia avaluar la situació de primera mà i es va reunir el 21 de maig amb el rei Leopold III i el general Gaston Billotte, comandants dels exèrcits del Nord, a Ieper. La reunió no va fer res per canviar el destí dels exèrcits aliats i a més a més el general Billotte va morir en un accident de cotxe a Ieper el 23 de maig. La rendició belga va tenir lloc el 28 de maig de 1940, data en què va començar l'ocupació alemanya de Bèlgica.

El 6 de setembre de 1944, el 10è Regiment Jagers Te Paard i la 1a Divisió Blindada Polonesa van alliberar Ieper després de quatre anys d'ocupació.[8]

Persones destacades

[modifica]
  • Guillem d'Ypres (c. 1090-1165), comandant de mercenaris flamencs a Anglaterra que van lluitar pel rei Esteve d'Anglaterra en la guerra civil que l'enfrontà amb l'emperadriu Matilde d'Anglaterra.
  • Jacobus Clemens non Papa (c. 1510–1556), ludimagister, poeta i compositor renaixentista.
  • Andreas Hyperius (1511-1564), teòleg protestant.
  • Georg Robin (1522–1595), arquitecte.
  • Cornelius Jansen (1585–1638), bisbe d'Ieper i pare del moviment jansenista.
  • Jan Thomas van Ieperen (1617–1673), pintor, dibuixant i gravador barroc. Va treballar al taller de Rubens a Anvers, i més tard va esdevenir pintor de la cort dels Habsburg a Viena.
  • Etienne-Michel Bulteel (1635-?), senyor de Nieppe.
  • François Durutte (1767-1827), general dels exèrcits de la República i l'Imperi francès, va morir i va ser enterrat a Ieper.
  • Martin Legraverand (1775-1862), regidor municipal escollit per assistir a la coronació de l'emperador a París.
  • François-Antoine Bossuet (1798-1889), pintor de l'escola belga.
  • Jean Jacques De Langhe (1800-1865), retratista.
  • Désiré De Haerne (1804-1890), sacerdot i polític.
  • Jean-Baptiste Malou (1809-1864), bisbe de Bruges.
  • Jules Malou (1810-1886), Primer Ministre de Bèlgica de 1871 a 1878 i el 1884.
  • Louis Van Houtte (1810-1876), botànic i horticultor.
  • Alphonse Vandenpeereboom (1812-1884), advocat, historiador i polític.
  • Auguste Böhm (1819-1891), delineant i pintor.
  • François Roffiaen (1820-1898), pintor.
  • Édouard Fiers (1822-1894), escultor.
  • Martin Domicent (1823-1897), pintor.
  • Henri Iweins d'Eeckhoutte (1837-1902), polític.
  • Gaston Hynderick de Theulegoet (1846-1914), coronel d'estat major i hipòleg, fundador de la Societat Nacional Belga de Cavalls de Tir.
  • Albert Nyssens (1855-1901),jurista i polític.
  • Julien Nyssens (1859-1910), enginyer constructor del port de Zeebrugge.
  • Albert Devèze (1881-1959), advocat i polític.
  • Édouard de Keyser (1883-1974), escriptor, també conegut amb els pseudònims d'Edmond Ro Mazières, Alain Duval, Edmond Romazières i Alba d'Oro.
  • Paul Sobry (1895-1954), canonge i professor a Lovaina.
  • Édouard Froidure (1899-1971), sacerdot catòlic.
  • Simona Noorenbergh (1907-1990), monja i treballadora social a Papua Nova Guinea.
  • André Noyelle (1931-2003), ciclista.
  • Jo Lernout (nascut el 1951), cofundador juntament amb Pol Hauspie de l'empresa de tecnologia del llenguatge Lernout & Hauspie, amb seu a Ypres i declarada en fallida el 2001.
  • Renaat Landuyt (nascut el 1958), polític.
  • Yves Leterme (nascut el 1960), primer ministre de Bèlgica del 2009 al 2011.
  • Serge-Henri Valcke (nascut el 1946), actor.
  • Noël Vantyghem (1947-1994), ciclista.
  • Paul Breyne (nascut el 1947), polític.
  • Marc Vervenne (nascut el 1949), teòleg i rector de la KU Leuven de 2005 a 2009.
  • Édouard Vermeulen (nascut el 1957), dissenyador de moda.
  • Jan Desmarets (nascut el 1961), escultor.
  • Isaac Delahaye (nascut el 1982), músic i guitarrista de les bandes neerlandeses Epica i God Dethroned.
  • Emma Meesseman (nascut el 1993), jugadora de bàsquet.

Ciutats agermanades

[modifica]

Ciutats amb les quals té un acord d'agermanament:[9]

  • Alemanya Lehrte (Alemanya), des del 1969
  • Alemanya Seelbach (Alemanya), des del 1983
  • Alemanya Siegen (Alemanya), des del 1967
  • França Saint-Omer (França), des del 1969
  • Regne Unit Sittingbourne (Regne Unit), des del 1964

Ciutats amb les quals té una col·laboració en el marc de la cooperació internacional amb el Sud-OS:

  • Ghana Wa (Ghana), des del 2002

Ciutats amb les quals té un acord en el marc de la xarxa internacional Mayors for Peace:[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Toponymisch Woordenboek van België, Nederland, Luxemburg, Noord-Frankrijk en West-Duitsland (vóór 1226), 1960, p.531 [Consulta: 4 gener 2026]. 
  2. ↑ «iep». Wiktionnaire. [Consulta: 4 gener 2026].
  3. ↑ Leriche, Maurice «Sur quelques points de la Géologie de la Flandre française» (en francès). Bulletin de la Société belge de Géologie, de Paléontologie et d'Hydrologie, XXXIII, 1923, pàg. 14 [Consulta: 4 gener 2026].
  4. ↑ «Ieper» (en neerlandès). Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed. Brussel·les: Agentschap Onroerend Erfgoed, 2005. [Consulta: 25 març 2016]. (Fitxa de l'Agència del patrimoni immoble de Flandes)
  5. ↑ Cent ans de vie dans la région, Tome II : 1914-1939 (en francès). La Voix du Nord, 17 febrer 1999, p.37 [Consulta: 4 gener 2026]. 
  6. ↑ Marrs, Timothy T.; Maynard, Robert L.; Sidell, Frederick. Chemical Warfare Agents: Toxicology and Treatment (en anglès). 2a ed.. John Wiley & Sons, 2007, p. 697. ISBN 0470060026. 
  7. ↑ Bizzoto, Stefano. 12 partits de futbol i 1 història del món. Símbol Editors, 2025, pp.23-37. ISBN 978-84-18696-45-9 [Consulta: 4 gener 2026]. 
  8. ↑ «Liberation Memorial Ypres» (en anglès). Traces of War. [Consulta: 4 gener 2026].
  9. ↑ «Jumelages en internationale contacten» (en neerlandès). Stad Ieper. [Consulta: 3 gener 2026].
  10. ↑ «List of Member Cities. Europe» (en anglès). Hiroshima Peace Culture Foundation. [Consulta: 3 gener 2026].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ieper
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ieper&oldid=36681922»