Ille Chikly

Ille Chikly
Tipus	illa i reserva natural
Lloc
	36° 48′ 59″ N, 10° 13′ 02″ E / 36.816268°N,10.217317°E
País	Tunísia
Governacions	governació de Tunis
Geografia
Superfície	0,03 km²
Banyat per	llac de Tunis

Chikly és un illot a la part nord del llac de Tunis, governació de Tunis, delegació de Bab Bahr, Tunísia,^[1] amb una superfície de 3,5 hectàrees.^[2] A l'illot hi ha un antic fortí espanyol del segle xvi que ha estat declarat patrimoni cultural nacional i propietat del Ministeri de Cultura de Tunísia. Una restauració s'ha fet amb participació de l'estat espanyol i Tunísia.^[2] A l'illa hi venen a l'hivern nombrosos ocells i constitueix una reserva natural per a la protecció de les zona de nius d'algunes aus creada per ordre ministerial de 18 de desembre de 1993; la seva vida marina ha estat declarada protegida per la Convenció de Barcelona des de 1993.

Referències

↑ Spagnesi, Mario. Atti della Conferenza sulla conservazione delle zone umide di importanza internazionale specialmente come habitat degli uccelli acquatici (Cagliari-Italia-24-29 novembre 1980) (en anglès). Istituto nazionale di biologia della selvaggina, 1982, p. 944.
↑ ^2,0 ^2,1 Sáez-Martínez, Francisco-José; Sánchez-Ollero, José-Luis; García-Pozo, Alejandro; Pérez-Calderón, Esteban. Managing the Environment: Sustainability and Economic Development of Tourism (en anglès). Chartridge Books Oxford, 2016-07-04, p. 38-39. ISBN 978-1-911033-14-1.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ille Chikly

Tunísia	Reserves
Reserves naturals i de la natura: Ain Chrichira, Ain Zana, Chott El Fedjaj, Djebel Bargou, Djebel Bouramli, Djebel Khroufa, Djebel Marchana, Djebel Mrhilla, Djebel Ousselat, Djebel Ressas, Djebel Selloum, Djebel Serj, Djebel Touati, Djebel Zaghouan, Estuari del Medjerda, Etella, El Haouaria, Golf de Bou Grara, Illes Kerkennah, Illes Kneiss, Iles Kouriates, Llac de Bizerta, Llac de Radès i salines, Llac de Tunis, Mhibes, Kchem el Kelb, Ille Chikly, Majen Chitan (Majen Djebel Chitane), Oasi de Nefta, Península de Cap Bon, Sabkhat Kelbia, Sabkhat Sidi Mansour, Torbera de Dar Fatma; Reserves naturals marines: Galiton, Golf de Gabes; Reserva especial: Hamada-Sidi Toui; Llocs naturals sensibles: Vall d'Atatfas, Djebel Abderrahmane, Bosc de Kesra, Bouabdella, Djebel Serj, Àrea de Bouzaïène, El Gallel i Maknassy, Djebel Sidi Aïch, Djebel El Talh-El Guettar, Àrea de Rejim Maatoug i de Ghouiba Essouda, Toujane, Erg oriental i regió de Jbil, Sabkhas de Sidi Ali Mekki, El Ouafi, i Nord, Llacuna de Ghar El Melh, Zirats; Reserves d'animals: Ain Baccouch, Dar Chichou, M'hibeus, Orbata; Reserves d'ocells: Jenein-oued Ouni; Àrees protegides: Dghoumes, Illes de Djerba, Jardí botànic de Tunis, Om Chieh, Sabkhat El Khalij; Àrees d'importància natural: Bahira El Bibane, Chott El Djerid, Salines de Thyna, Sabkhat Halk el Menzel, Sabkhat d'Ariana, Sabkhat El Djem, Sabkhat Kourzia, Sabkhat Sedjoumi, Sabkhat Sidi El Hani; Reserves de la biosfera: Parc Nacional de Bou Hedma, Parc Nacional de Chaambi, Parc Nacional d'Ichkeul, Parc Nacional de les illes Zembra i Zembretta; Llocs classificats per la convenció de Barcelona: Galiton, Ichkeul, Ille Chikly, Illes de Kneiss, Illes Zembra i Zembretta.

[1] Spagnesi, Mario. Atti della Conferenza sulla conservazione delle zone umide di importanza internazionale specialmente come habitat degli uccelli acquatici (Cagliari-Italia-24-29 novembre 1980) (en anglès). Istituto nazionale di biologia della selvaggina, 1982, p. 944.

[:0-2] 2,0 ^2,1 Sáez-Martínez, Francisco-José; Sánchez-Ollero, José-Luis; García-Pozo, Alejandro; Pérez-Calderón, Esteban. Managing the Environment: Sustainability and Economic Development of Tourism (en anglès). Chartridge Books Oxford, 2016-07-04, p. 38-39. ISBN 978-1-911033-14-1.

[1]

[2]