K'iche'
K'iche' | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva ![]() |
Ús | |
Parlants | ![]() ![]() |
Parlants nadius | 2.000.000 ![]() |
Oficial a | Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] |
Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
Estat | Guatemala |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües quitxeanes ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí ![]() |
Institució de normalització | ALMG |
Codis | |
ISO 639-2 | quc |
ISO 639-3 | quc ![]() |
Glottolog | kich1262 ![]() |
Ethnologue | quc ![]() |
UNESCO | 1803 ![]() |
IETF | quc ![]() |
Endangered languages | 8049 ![]() |
El k'iche' (o quiché)[4] és una llengua que forma part del grup k'iche' dins de la família lingüística de les llengües maies. És parlat per bona part dels k'iche's originaris de Guatemala, encara que també té presència al sud-est de Mèxic a causa de la migració de refugiats a aquest país durant el període del genocidi maia en els anys vuitanta. Segons el cens guatemaltec de 2020 compta amb gairebé 900.000 parlants, encara que SIL International estima que el nombre total de parlants de k'iche' és de més de 2.000.000[5] és la llengua maia amb la comunitat lingüística més extensa i la segona llengua de Guatemala, després del castellà. Molts parlants del k'iche' són bilingües de la seva llengua nativa i espanyol, encara que aquest fenomen és menys freqüent en els àmbits rurals aïllats.
Hi ha una variació dialectal important del k'iche', i alguns dels seus dialectes són considerats en algunes ocasions com a llengües separades. La major part dels parlants empren la varietat coneguda com a k'iche' central, que també és la més emprada en els mitjans de comunicació i l'àmbit educatiu. Altres dialectes són el k'iche' centre-occidental, k'iche' de San Andrés, k'iche' de Joyabaj, k'iche' oriental, k'iche' de Nahualá i k'iche' de Cunén.
Encara que no és una llengua oficial ni a Guatemala ni a Mèxic i els nivells d'alfabetització com a primera llengua són baixos, la importància del k'iche' tendeix a créixer tant a les escoles com en el radi al territori guatemalenc. És reconegut com a llengua nacional a Guatemala arran de la «Llei d'Idiomes Nacionals» aprovat pel Congrés de Guatemala en 2003.[3][6] A Mèxic, com a resultat de les reformes a la Constitució d'aquest país i les lleis reglamentàries derivades, el k'iche' té reconeixement de llengua nacional, amb la mateixa validesa al territori mexicà que l'espanyol i altres seixanta-set llengües indígenes.
L'obra més coneguda escrita en k'iche' clàssic és el Popol Vuh (llibre de la comunitat).
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica][a] | vocal anterior oberta no arrodonida | a |
[ə] | vocal mitjana central no arrodonida | ä |
[ɛ] | vocal anterior semi-tancada no arrodonida | e |
[i] | vocal central tancada no arrodonida | i |
[o] | vocal posterior semitancada no arrodonida | o |
[u] | vocal posterior tancada arrodonida | u |
Consonants
[modifica]Bilabial | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
normal | implosiva | normal | ejectiva | normal | ejectiva | normal | ejectiva | normal | ejectiva | normal | ||
Oclusives | p [p] | b’ [ɓ] | t [t] | t’ [t'] | k [k] | k’ [k'] | q [q] | q’ [q'] | ' [ʔ] | |||
Africades | tz [ʦ] | tz' [ʦ’] | ch [ʧʰ] | ch' [ʧ’] | ||||||||
Fricatives | s [s] | x [ʃ] | j [x] | h [h] | ||||||||
Nasals | m [m] | n [n] | nh [ŋ] | |||||||||
Líquides | l [l] r [r] | |||||||||||
Semivocals | y [j] | w [w] |
Ortografia
[modifica]Al llarg de la història s'han emprat diversos sistemes ortogràfics per transliterar l'idioma k'iche'. L'ortografia clàssica del pare Francisco Ximénez, que va transcriure el Popol Vuh, està basada en l'ortografia espanyola de l'època. En temps recents ha estat reemplaçada per l'ortografia estandarditzada de l'Acadèmia de Llengües Maies de Guatemala (ALMG).[6]
L'etnohistoriador i maianista Dennis Tedlock empra el seu propi sistema de transliteració, diferent en tots els sentits de les ortografies establertes.
Sintaxi i morfologia
[modifica]L'idioma k'iche' empra un ordre subjecte verb objecte, en oposició a moltes llengües maies en les quals el verb és l'element inicial d'una oració. La variació d'aquest esquema és poc comú, i alguns parlants actuals empren el sistema verb subjecte objecte.
Referències
[modifica]- ↑ Guatemala Arxivat 2014-01-07 a Wayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
- ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
- ↑ 3,0 3,1 Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 11 gener 2014].
- ↑ «k'iche'». Diccionari de llengües del món. TERMCAT. [Consulta: 28 agost 2025].
- ↑ «Languages of Guatemala». Summer Institute of Linguistics (SIL), 2000.).
- ↑ 6,0 6,1 «Comunidad Lingüística K'iche'». ALMG.[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- Edmonson, Munro S. (1965): Quiche-English Dictionary. Middle American Research Institute, Tulane University, publ. núm. 30.
- García-Hernández, Abraham, Yac Sam, Santiago, i Pontius, David Henne (1980): Diccionario quiché-español. Guatemala: Instituto Lingüístico de Verano.
- Mondloch, James L. (1978): Basic quiche grammar. Institute for Mesoamerican Studies, University at Albany, The State University of New York, publ. núm. 2.
- OKMA [Oxlajuuj Keej Maya' Ajtz'iib'] (2000): Ujunamaxiik ri k'ichee' ch'ab'al, variación dialectal en k'ichee’. Guatemala: Cholsamaj. ISBN 99922-53-07-X.
- Sam Colop, Luis Enrique (1999). Popol wuj: versión poética k’iche’ (escrito en idioma maya quiché). Guatemala: PEMBI/GTZ/Cholsamaj.
- Tedlock, Dennis (1996): «Popol vuh»: the definitive edition of the mayan book of the dawn of life and the glories of gods and kings. Touchstone Books. ISBN 0-684-81845-0.