Kay Boyle

Kay Boyle

(1944)
Biografia
Naixement	19 febrer 1902 Saint Paul (Minnesota)
Mort	27 desembre 1992 (90 anys) Mill Valley (Califòrnia)
Sepultura	Golden Gate National Cemetery (en)
Formació	Universitat de Cincinnati Cincinnati Conservatory of Music (en) Universitat de Colúmbia
Activitat
Camp de treball	Poesia, literatura, traducció del francès, traducció a l'anglès, pedagogia i política
Ocupació	poetessa, escriptora, escriptora de literatura infantil, traductora, periodista, autora, novel·lista, pedagoga
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres
Obra
Localització dels arxius	Universitat del Sud d'Illinois a Carbondale Centre Harry Ransom [ MS-0486]
Família
Cònjuge	Laurence Vail Joseph Freiherr von und zu Franckenstein
Fills	Felicitas Baronin von und zu Franckenstein  () Joseph Freiherr von und zu Franckenstein Johannes Baron von und zu Franckenstein  () Joseph Freiherr von und zu Franckenstein
Premis
(1961)  Beca Guggenheim (1935)  Premi O. Henry (1934)  Beca Guggenheim

Kay Boyle (Saint Paul, 19 de febrer de 1902 - Mill Valley, 27 de desembre de 1992) va ser una novel·lista, professora i activista política estatunidenca.

Va viure a Europa abans de la Segona Guerra Mundial on ja va escriure sobre el perill de l'ascens del nazisme. Posteriorment va retornar als Estats Units, on ella i el seu marit va ser víctimes del Maccarthisme. Boyle va perdre la seva feina com a corresponsal del The New Yorker i va ser inclosa en una llista negra abans de ser formalment rehabilitada el 1957.

Va destacar-se en l'activisme polític, viatjant a Cambodja com a part d'una missió d'americans durant el règim dels khmers rojos i participant en les protestes contra la Guerra del Vietnam, motiu pel qual va ser empresonada dues vegades. També va treballar per Amnistia Internacional i per la NAACP.

Publicà una quarantena de llibres, entre ells 14 novel·les i 8 reculls de poesia i assajos. Entre les seves obres destaquen les novel·les Plagued by the Nightingale (1931), Monday Night, Wedding Day (1931) i Generation without Farewell (1959), i els reculls de narracions The White Horses of Vienna (1936) i Fifty Stories (1980). El 1935 va guanyar el Premi O.Henry.