Lulo
Solanum quitoense  | |
|---|---|
 Fruit | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Solanales |
| Família | Solanaceae |
| Tribu | Solaneae |
| Gènere | Solanum |
| Espècie | Solanum quitoense Lam. |
.svg?lang=ca){kind=icon}
El lulo o naranjilla (Solanum quitoense)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Solanum dins la família de les solanàcies (Solanaceae). És una planta nativa d'Amèrica Central, de la zona compresa entre Venezuela i el Perú i de les illes Galápagos.[2]
Descripció
[modifica]És una planta herbàcia perenne d'entre un i 2,5 metres d'alçada, la tija és erecta, gruixuda, llenyosa, pubescent i amb espines, que manquen a les varietats cultivars. Les fulles són simples, de forma entre el·líptica i oblonga ovada, són grans, fan entre 13 i 60 cm de llargària i entre 11 i 45 d'ample, pubescents, el marge és dentat, presenta entre 5 i 6 lòbuls, el pecíol, que pot ser espinós, fa entre 5 i 15 cm, i es disposen de manera alternada. Les flors són andromonoiques, pentàmeres i es disposen en inflorescències axil·lars de fins a 20 unitats. Les flors masculines són nombroses en les inflorescències distals. Al periant , el calze té forma de campana i és format per 5 sèpals ovats i la corol·la per 5 pètals entre ovats i lanceolats de color blanc, amb una pubescència porpra a la part de sota. A l'androceu hi ha 5 estams amb anteres de color groc. Al gineceu l'ovari és globós, amb quatre lòculs i molt pubescent, amb un estil cilíndric i recte. El fruit una baia globosa, d'entre 3 i 6,5 cm de diàmetre, de color verd-marronós que esdevé taronja a la maturitat i amb una pubescència densa i hirsuta, la pell és de color taronja brillant i d'aspecte una mica coriaci. Conté moltes llavors, petites, entre 2,5 i 3,5 mm de diàmetre, aplanades i de forma lenticular.[3][4]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1793 al segon volum de l'obra Tableau encyclopédique et méthodique des trois règnes de la nature: Botanique del naturalista francès Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829).[5][6]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Solanum quitoense:[2]
- Solanum angulatum Ruiz & Pav.
- Solanum macrocarpon Molina
- Solanum nollanum Britton
- Solanum quitense Kunth
- Solanum quitoense var. septentrionale R.E.Schult. & Cuatrec.
- Solanum quitoense f. septentrionale (R.E.Schult. & Cuatrec.) D'Arcy
Conreu
[modifica]El lulo es conrea pel seu fruit, els pèls s'eliminen un cop madur per fregament. La planta requereix temperatures no massa altes, no tolera valors per sobre de 30°C, una precipitació abundant i constant al llarg de l'any, prefereix zones parcialment ombrejades i sense vent.[7]
Usos
[modifica]El fruit es pot menjar cru però la seva utilització principal és en refrescos i sorbets. També es fa servir en gelats, pastissos o per a fer melmelada.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «0 CRITERI lulo o naranjilla?». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ 2,0 2,1 «Solanum quitoense Lam.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 Lim, 2013, p. 420.
- ↑ Morton, 1987, capítol Naranjilla.
- ↑ «Solanum quitoense Lam.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 16 novembre 2025].
- ↑ Lamarck, 1793, p. 16.
- ↑ Lim, 2013, p. 419.
Bibliografia
[modifica]
- Lim, T. K.. Edible Medicinal and Non-Medicinal Plants (en anglès). vol. 6, Fruits. Springer, 2013. ISBN 978-94-007-5627-4.
- Morton, Julia F. «Naranjilla». A: Curtis F. Dowling. Fruits of warm climates (en anglès). Miami: Florida Flair Books, 1987, p. 408–410. ISBN 0-9610184-1-0.
- Lamarck, Jean-Baptiste. Tableau encyclopédique et méthodique des trois règnes de la nature: Botanique (en llatí). vol. 2. Panckoucke, 1793 [Consulta: 16 novembre 2025].