Pije
Aparença
| Tipus | llengua i llengua viva |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 180 (2009)[1] |
| Autòcton de | Nova Caledònia |
| Estat | Província del Nord |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües oceàniques meridionals llengües canac | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Acadèmia de les Llengües Canac |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-2 | piz |
| ISO 639-3 | piz |
| Glottolog | pije1237 |
| Ethnologue | piz |
| UNESCO | 2494 |
| IETF | piz |
| Endangered languages | 2529 |
Pije (pinje) és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Hoot Ma Waap, al municipi de Hienghène, a la Província del Nord, Nova Caledònia. De la mateixa manera que el jawe, el nemi i el fwâi, es parla a la comuna de Hienghène; figura al diccionari comparatiu de llengües de Hienghène, escrit per André-Georges Haudricourt i Françoise Ozanne-Rivierre en 1982. Té uns 180 parlants nadius i és una llengua amenaçada.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Haudricourt, A. G et F. Ozanne-Rivierre, 1982, Dictionnaire thématique des langues de la région de Hienghène (Nouvelle-Calédonie) : pije, Pije, Pije, jawe - Précédé d'une phonologie comparée des langues de Hienghène et du proto-océanien, Paris, Société d'Etudes Linguistiques et Anthropologiques de France, 285 pp., 2 cartes.
Enllaços externs
[modifica]- Informació sobre el Pije, amb bibliografia detallada i 15 enregistraments sonors Arxivat 2008-02-26 a Wayback Machine. (web del LACITO-CNRS)