Planils
| Tipus | veïnat ens local històric de Catalunya | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Corçà (Baix Empordà) i Cassà de Pelràs (Baix Empordà) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 87 m | |||
El veïnat de Planils és un grup de masos i cases de l'antic terme de Cassà de Pelràs,[1] actualment al municipi de Corçà, al Baix Empordà, situat entre els nuclis de Corçà i Cassà de Pelràs, al naixement de la riera de Rodonell.[2] El veïnat es troba als límits d'una colada de basalt, material que va ser emprat els segles XV i XVI per la construcció de masos com Can Savalls, el Mas Llobet o el Mas Pons.[2]
Les troballes arqueològiques més antigues de la zona són una gerra de ceràmica i fragments de plats decorats trobats prop del Mas Llobet el 2004, que datarien de l'època de l'Imperi Romà.[2] La primera citació escrita de villa Planiles data del 889-890, en un diploma del Rei Odó que reconeix diverses terres al seu fidel Wicfrid,[3] membre d'una família de la Marca Hispànica. Planils té un safareig públic construït el 1894, conegut com el viver, que va ser reformat l'any 1919 i que avui en dia està en desús.,[2] situat al costat d'una bassa que era un dels diversos Jardins del Rei creats a les Gavarres a mitjans del segle xviii, i que eren espais protegits en el marc de les normatives de control de la producció forestal.[4]
Planils, que pertanyia a Púbol, va ser unit a Caçà de Pelràs el 1842. El 1846 Corçà va incorporar aquest darrer terme, quan es van suprimir molts de municipis petits.[5]
Masos i cases
[modifica]- Can Baulida
- Can Dolfo
- Mas Llobet
- Mas Mascarós
- Mas Pons
- Can Janperes
- Can Salou
- Can Savalls
Referències
[modifica]- ↑ Burgueño, Jesús. Nomenclátor de las poblaciones de España, edició de la informació referida a les terres de parla catalana. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2014. ISBN 978-84-9965-215-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Municipi. Cassà de Pelràs». Ajuntament de Corçà. [Consulta: 21 agost 2020].
- ↑ Roura, Gabriel «Un diploma desconegut del Rei Odo a favor del seu fidel Wicfrid (888-898)» (pdf). Estudi General, 5, 1986, pàg. 65-76. ISSN: 0211-6030.
- ↑ Matas, Josep «Els Jardins del Rei». Gavarres, 1, 2002, pàg. 56-57 [Consulta: 21 agost 2020].
- ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
