Poenulus
_-_Foto_G._Dall%27Orto.jpg?lang=ca)  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Autor | Plaute |
| Llengua | llatí |
| Gènere | fabula palliata i comèdia |
| Personatges | |
| Personatges | Hannon (en)  |
Poenulus, també coneguda com El cartaginès, és una comèdia escrita per Plaute. L'obra és notable per contenir en el cinquè acte text en púnic (cartaginès), llengua materna d'Hanno, un dels personatges. Va ser traduït al català per Marçal Olivar el 1934.[1][2]
Sembla que l'obra es va inspirar de dos originals grecs, una d'anònima i un altre amb el títol El Cartaginès (Carchedonios) possiblement de Menandre o d'Alexis de Turis.[3] L'obra va romandre popular. Se'n recorda la sumptuosa representació que l'Accademia Romana va organitzar el 1513, per encàrrec de Lleó X.[4]
Argument
[modifica]Agoràstocles està enamorat d'Adelfàsia, l'esclava de l'alcavot Lycus, «el Llop». Agorastocles, i les seves cosines Adelfàsia ella i Anterastilis amb llur dida Giddenis van ser raptades de Cartago quan eren petites i venudes com a esclaves. Agorastocles va ser adoptat per un vell misògin que en fa el seu hereu. L'alcavot el Llop havia comprat les noies com esclaves.[5]
Sincerastus, l'esclau d'Agorastocles, intenta ajudar el seu amo a festejar Adelfàsia. El seu pla és enganyar el Llop i fer-lo caure en les xarxes de la justícia. Per fi, Hannó arriba de Cartago i es descobreix que és pare de les dues noies i oncle d'Agoràstocles. L'alcavot al final és burlat, i la història es conclou amb el retrobament de la família. Hannó dona a Agoràstocles la seva benedicció perquè es casi amb la seva filla.
Edicions
[modifica]- Plaute. «Poenulus/El Cartaginès». A: Comèdies: El persa. El cartaginès (en llatí, català). Traducció: Marçal Olivar i Daydí. vol. VIII. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1952, p. 72-113. ISBN 978-84-9859-009-8.
- Plaute. William L. Carey. Poenulus (en llatí). en línia (The Latin Library).
Referències
[modifica]- ↑ «Comèdies». L'arxiu lliure. [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ Plaute/Olivar, 1952, p. 73-74.
- ↑ Plaute/Olivar, 1952, p. 74, Notícia preliminar.
- ↑ Solervicens, Josep. «El model renaixentista d’acadèmia: de la ficció dialògica a la regulació institucional». A: Jaume Pòrtulas & Pere Molas. La idea d’Acadèmia al llarg del temps. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2023, p. 61. ISBN 978-84-128090-0-8.
- ↑ Plaute/Olivar, 1952, p. 79, Argument.