Pyrocephalus
_male,_Pantanal,_Brazil_2.jpg?lang=ca) Pyrocephalus rubinus  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Tyrannidae |
| Gènere | Pyrocephalus Gould, 1839 |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Pyrocephalus és un gènere d'ocells de la família dels tirànids (Tyrannidae).
Taxonomia i etimologia
[modifica]La família dels tirans, els Tyrannidae, és un grup d'ocells passeriformes presents només al Nou Món, i els membres són generalment de coloració apagada.[1] Dins d'ella, la subfamília Fluvicolinae comprèn els gèneres Pyrocephalus, Contopus, Empidonax i Sayornis. Probablement compartien un avantpassat comú en el gènere Contopus o Xenotriccus abans de diversificar-se. Els Pyrocephalus estan més estretament relacionats amb els Sayornis pel que fa a la morfologia, però l'anàlisi genètica mostra que poden estar més estretament relacionats amb els Fluvicola.[2] El tirà cardenal probablement va evolucionar fa uns 1,15 milions d'anys, i l'espècie de les Illes Galápagos es va separar fa uns 0,82 milions d'anys. Les espècies/subespècies sud-americanes van divergir fa uns 0,56 milions d'anys.[3]
El gènere Pyrocephalus va ser introduït per l'ornitòleg i artista d'ocells anglès John Gould el 1839 a l'obra “Zoologia del viatge del H.M.S. Beagle” de Charles Darwin.[4][nota 1][5][6] El 1840, el zoòleg anglès George Robert Gray va designar l'espècie tipus el tirà cardenal comú (Pyrocephalus rubinus).[7][8]
El nom Pyrocephalus combina el grec antic «purrhos »que significa “color de flama” o “vermell” i «-kephalos» que significa “cap”.[9]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per 4 espècies:[10]
- Pyrocephalus rubinus - tirà cardenal comú.
- Pyrocephalus obscurus - tirà cardenal vermell.
- Pyrocephalus nanus - tirà cardenal de les Galápagos.
- Pyrocephalus dubius - tirà cardenal de l'illa de San Cristóbal. †
Nota taxonòmica
[modifica]- ↑ Alguns taxonomistes daten la publicació el 1838. Tot i que la portada d'Aves. Part III està datada el 1841, el volum es va publicar en cinc parts. La pàgina 44 que conté el text es va publicar el 1839, però les làmines VI i VII es van publicar el 1838 i tenen peus de foto que inclouen el nom genèric Pyrocephalus.
Referències
[modifica]- ↑ Hoyo, Josep del; Elliott, Andrew; Christie, David A.; Bock, Walter Joseph; Collar, Nigel James. Handbook of the birds of the world. Barcelona: Lynx edicions, 2004. ISBN 978-84-87334-69-6.
- ↑ Ellison, Kevin; Wolf, Blair O.; Jones, Stephanie L. Vermilion Flycatcher (Pyrocephalus rubinus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.verfly.01.
- ↑ Carmi, Ore; Witt, Christopher C.; Jaramillo, Alvaro; Dumbacher, John P. «Phylogeography of the Vermilion Flycatcher species complex: Multiple speciation events, shifts in migratory behavior, and an apparent extinction of a Galápagos-endemic bird species» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 102, 9-2016, pàg. 152–173. DOI: 10.1016/j.ympev.2016.05.029.
- ↑ Darwin, Charles; Gould, Elizabeth; Gould, John. The zoology of the voyage of H.M.S. Beagle ... during the years 1832-1836. vol. 3 (Birds). Londres: Smith, Elder & Co, 1838, p. 44.
- ↑ Steinheimer, F.; Dickinson, E.C.; Walters, M.P.. The Zoology of the Voyage of H.M.S. Beagle, Part III. Birds. New avian names, their authorship and the dates. vol. 126 (2). Londres: British Ornithologists' Club, 2006, p. 171-193 [184].
- ↑ Dickinson, E.C; Overstreet, L.K.; Dowsett, R.J.; Bruce, M.D.. Priority! the dating of scientific names in ornithology: a directory to the literature and its reviewers. Northampton: Aves Press, 2011. ISBN 978-0-9568611-1-5.
- ↑ Traylor, Melvin A. Jr. Check-list of birds of the world. v.8. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1979, p. 149-150 [Consulta: 1r setembre 2025].
- ↑ Gray, George Robert. A list of the genera of birds : with their synonyma and an indication of the typical species of each genus. 2a ed.. Londres: R. and J.E. Taylor, 1841, p. 41.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 326. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 1r setembre 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tyrant flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 1r setembre 2025].
