Vés al contingut

Roy Cohn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoy Cohn
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1927 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort2 agost 1986 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Bethesda (Maryland) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort per sida Modifica el valor a Wikidata
SepulturaUnion Field Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Colúmbia
escola Horace Mann
Columbia Law School
Ethical Culture Fieldston School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, empresari, biògraf, escriptor, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAlbert C. Cohn Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0169946 TMDB (persona): 1921133
Find a Grave: 21562Modifica el valor a Wikidata

Roy Cohn (Nova York, 20 de febrer de 1927 - Bethesda, 2 d'agost de 1986) va ser un advocat i fiscal estatunidenc. Va guanyar fama com a fiscal de Julius i Ethel Rosenberg en els seus judicis (1952-53) i com a advocat principal del senador Joseph McCarthy durant les audiències de 1954. Cohn va col·laborar-hi amb la caça de bruixes sobre presumptes comunistes. A les dècades de 1970 i 1980, es va convertir en un destacat intermediari legal i polític a la ciutat de Nova York[1][2] i va representar i ser mentor de Donald Trump durant els primers anys de la seva carrera empresarial.[3][4]

Trajectòria

[modifica]

Cohn va néixer al Bronx i va estudiar a la Universitat de Colúmbia. Va saltar a la fama com a fiscal del Departament de Justícia dels Estats Units en el judici per espionatge de Julius i Ethel Rosenberg, on va processar-los amb èxit, fet que va comporta-lis la condemna i execució el 1953. Després d'un temps com a fiscal en cap durant els judicis del maccarthisme, la seva reputació es va deteriorar entre finals dels anys 1950 i finals de la dècada següent, quan es va establir a Nova York i es va convertir en advocat privat de molts clients, inclosos magnats immobiliaris, agents polítics, clergues catòlics i membres del crim organitzat.

El 1986 Cohn va ser inhabilitat per la Divisió d'Apel·lacions del Tribunal Suprem de l'Estat de Nova York per conducta poc ètica després d'intentar defraudar un client moribund obligant-lo a signar una modificació del testament que deixava la seva fortuna a Cohn.[5] Va morir cinc setmanes després per complicacions relacionades amb la sida després d'haver negat públicament que fos seropositiu.[6] Cohn ha estat objecte de moltes representacions mediàtiques abans i des de la seva mort.

Cohn tenia molts contactes socials influents.[7] Segons Christine Seymour, tenia trucades telefòniques freqüents amb Nancy Reagan, i l'exdirector de la CIA William Casey «el trucava gairebé diàriament durant les primeres eleccions [de Reagan]».[8] Tant Casey com Cohn eren propers a Craig J. Spence, un influent lobbista republicà.[9] Cohn va conèixer Alan Dershowitz quan van treballar junts en el cas Claus von Bülow i va elogiar el suport de Dershowitz a Israel.[10] Cohn també era amic d'Estée Lauder,[11] William F. Buckley Jr.[12] i de l'alcalde de la ciutat de Nova York, Abraham Beame.[13][14] Alguns dels antics clients de Cohn, inclòs Bill Bonanno, fill de Joseph Bonanno, li atribueixen tenir fotografies sexualment comprometedores de l'exdirector de l'FBI John Edgar Hoover. Com que Hoover sabia que les imatges existien, Cohn va dir a Bonanno que Hoover temia ser extorsionat.[15][16] Altres figures del crim organitzat han corroborat aquestes acusacions.[17]

El president Ronald Reagan es reuneix amb Rupert Murdoch, Roy Cohn i Thomas Bolan a la Casa Blanca (1983)

Cohn va ser objecte de dos documentals el 2019: Bully, Coward, Victim: The Story of Roy Cohn, dirigit per Ivy Meeropol (cineasta de documentals i neta de Julius i Ethel Rosenberg),[18] i Where's My Roy Cohn? de Matt Tyrnauer.[19] David Moreland apareix com a Cohn a l'episodi «Travelers» (1998) de The X-Files. Roland Blum, interpretat per Michael Sheen, és un advocat deshonest inspirat en Cohn que apareix a «The One Inspired by Roy Cohn», temporada 3, episodi 2 de The Good Fight.[20] El nom de Cohn apareix a la cançó de Billy Joel «We Didn't Start the Fire».[21] The Apprentice. La història de Trump és una pel·lícula dramàtica biogràfica independent del 2024 que examina la carrera de Donald Trump com a empresari immobiliari a la ciutat de Nova York als anys 1970 i 1980, inclosa la seva relació amb Roy Cohn, que es defineix a si mateix com l'advocat i mentor de Trump: La pel·lícula va ser nominada a dos premis Oscar, inclosa la interpretació de Cohn feta per Jeremy Strong.[22] La pel·lícula explora la seva amistat mentre es mostra a Cohn duent un estil de vida activament gai a la ciutat de Nova York mentre estableix una relació comercial forta amb Trump.[23]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Scott, A.O. «'Where's My Roy Cohn?' Review: A Fixer's Progress». The New York Times, 19-09-2019.
  2. ↑ Schaefer, Stephen «Documentary spotlights infamous fixer 'Roy Cohn'». Boston Herald, 19-09-2019.
  3. ↑ Dean, Michelle «A mentor in shamelessness: the man who taught Trump the power of publicity». The Guardian, 20-04-2016.
  4. ↑ «Roy Cohn, el oscuro abogado que ayudó a Donald Trump en su ascenso al poder» (en castellà). BBC, 01-06-2024. [Consulta: 25 agost 2025].
  5. ↑ «Cohn Ko'D». Time. July 7, 1986. Arxivat de l'original el September 30, 2007. «One hospital attendant testified in a Florida court that Cohn 'tried to take (Rosenstiel's) hand for him to sign' the codicil to his will. The lawyer eventually emerged with a document bearing what the New York judges described as 'a number of "squiggly" lines which in no way resemble any letters of the alphabet.'» 
  6. ↑ Mower, Joan «Roy Cohn, Ex-Aide to Joseph McCarthy, Dead at 59». Associated Press News, 03-08-1986.
  7. ↑ «King Cohn». , 12-08-2009.
  8. ↑ Baram, Marcus (April 14, 2017). «Eavesdropping on Roy Cohn and Donald Trump». The New Yorker. 
  9. ↑ Hedges, Michael and Seper, Jerry (June 30, 1989). "Power Broker Served Drugs, Sex at Parties Bugged for Blackmail". The Washington Times.
  10. ↑ Dershowitz, quoted in Bully, Coward, Victim: The Story of Roy Cohn.
  11. ↑ «Roy Cohn, Aide to McCarthy and Fiery Lawyer, Dies at 59». , 03-08-1986.
  12. ↑ «Ill With Cancer, He May Be Disbarred : Roy M. Cohn Fights for His Life and Legal Career». , 02-02-1986.
  13. ↑ Auletta, Ken. «Don't Mess With Roy Cohn». Esquire, 01-12-1978. [Consulta: 23 maig 2022].
  14. ↑ «Cohn A Dark Story, Twice Told». , 02-04-1988.
  15. ↑ Bonanno, Bill. Bound by Honor: A Mafioso's Story. New York City: St. Martin's Press, 1999, p. 143. ISBN 9780312203887. 
  16. ↑ Hersh, Burton. Bobby and J. Edgar: The Historic Face-Off Between the Kennedys and J. Edgar Hoover that Transformed America. Carroll & Graf, 2007, p. 88. ISBN 9780786731855. 
  17. ↑ Carlo, Philip. Gaspipe: Confessions of a Mafia Boss. William Morrow Paperbacks, 2008, p. 336–337. ISBN 9780061429842. 
  18. ↑ Bramesco, Charles «Bully, coward, victim? Inside the sinister world of Trump mentor Roy Cohn». The Guardian, 17-06-2020.
  19. ↑ Hoffman, Jordan «Where's my Roy Cohn? review – damning documentary on villainous lawyer». The Guardian, 27-01-2019.
  20. ↑ Saraiya, Sonia «How Michael Sheen's Roland Blum Became The Good Fight's Wild Id». Vanity Fair, 10-06-2019.
  21. ↑ «All 119 References in "We Didn't Start the Fire," Explained». Encyclopedia Britannica.
  22. ↑ «Why 'The Apprentice' Movie Needed a Kickstarter Campaign – The Hollywood Reporter». [Consulta: 26 gener 2025].
  23. ↑ Rooney, David. «'The Apprentice' Review: Sebastian Stan and Jeremy Strong Are Superb in Chilling Account of the Unholy Alliance That Birthed Donald Trump» (en anglès americà). The Hollywood Reporter, 20-05-2024. [Consulta: 21 maig 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roy_Cohn&oldid=36674530»