Vés al contingut

Saltator

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSaltator Modifica el valor a Wikidata

Saltator maximus maximus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCardinalidae
GènereSaltator Modifica el valor a Wikidata
Vieillot, 1816
Nomenclatura
TipusSaltator maximus Modifica el valor a Wikidata

Saltator és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels cardinàlids (Cardinalidae). Se'ls coneix amb el nom de dansaire.[1] Agrupa espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic), on es distribueixen des del nord de Mèxic, a través d'Amèrica Central, les Petites Antilles i Amèrica del Sud fins al centre oest de l'Argentina.[2]

Descricpió

[modifica]

Les espècies d'aquest gènere són ocells de mida mitjana i mesuren entre 18,5 i 22 cm de longitud. Es caracteritzen pel bec gruixut i robust, brillantment colorits en algunes espècies. La coloració i patró del plomatge són apagades, predominantment grisencs i olivacis a la majoria dels dansaires, la majoria exhibint una marcada llista superciliar. Habiten en una varietat d'ambients boscosos, tant montans com de terres baixes. Les dues espècies abans separada en el gènere Pitylus (S. grossus i S. fuliginosus), es caracteritzen pel bec vermell molt robust i el color gris blavós fosc.[3]

Sistemàtica

[modifica]

El gènere Saltator va ser descrit per l'ornitòleg francès Louis Jean Pierre Vieillot el 1816 amb l'espècie tipus Saltator maximus.[4]

Les espècies d'aquest gènere tradicionalment s'agrupaven amb els cardenals, ja sigui en la subfamília Cardinalinae o en una família separada Cardinalidae. Els estudis filogenètics moleculars van demostrar que els dansaires pertanyen més aviat a la família de les tàngares (Thraupidae).[5] La Proposta N° 321 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), aprovada, va retirar el gènere de Cardinalidae i ho va deixar temporalment a Incertae sedis.[6] Dins dels Thraupidae, el gènere Saltator ara coincidiria amb el gènere Saltatricula a la subfamília Saltatorinae. La relació de la subfamília amb les altres subfamílies dins dels Thraupidae era incerta.[7]

Filogènia de “Saltator” atricollis

[modifica]

Nous estudis de Chaves et al. (2013)[8] revisaren la seqüència lineal dels gèneres Saltator i Saltatricula, concloent que Saltator atricollis i Saltatricula multicolor són espècies germanes. La Proposta N° 593 al SACC va rebutjar la inclusió de Saltatricula a Saltator i va recomanar la inclusió de S. atricollis a Saltatricula sota el nom Saltatricula atricollis.[9]

Finalment, la Proposta Nº 704 al SACC, basant-se en els estudis de Burns et al. 2014[7] i altres,[10] aprovar la transferència de Saltatricula i Saltator a Thraupidae,[11] el que va ser seguit per les principals classificacions.[12][2][13]

A la Proposta N° 730 Part 3 al SACC es va rebutjar la fusió dels gèneres i es va aprovar la retenció de Saltatricula i la inclusió de S. atricollis en el mateix.[14] No obstant això, les classificacions Manual del ocells del món i BirdLife International, seguint a Burns et al. (2016) mantenen el gènere Saltator ampliat (veure més avall Nota taxonòmica).[15][16][17]

Filogènia de “Saltator” rufiventris

[modifica]

Ja s'havia notat prèviament que l'espècie “Saltator” rufiventris era molt diferent en plomatge i morfologia a les altres del gènere. Les dades genètiques de Klicka et al. (2007)[5] i Chaves et al. (2013)[8] van revelar definitivament que no és un "Saltator" i si un tràupid parent proper als gèneres Delothraupis i Dubusia. La Proposta N° 427 al SACC va aprovar la transferència a Thraupidae i ho va deixar provisoriamente com un “Saltator” (entre cometes), ja que no hi havia cap gènere disponible, o l'alternativa era incloure'l en un gènere Dubúsia ampliat.[18] Els estudis de Burns et al. (2016)[16]​ van proposar incloure-la un nou gènere monotípic Pseudosaltator (Burns, Unitt & Mason, 2016), la qual cosa va ser aprovada per la Proposta N° 722 al SACC.[19] el que va ser seguit per les principals classificacions.[12][2][13]

Separació de S. coerulescens en tres espècies

[modifica]

Els grups de subespècies S. coerulescens grandis, de Mèxic i Centreamèrica, i S. coerulescens olivascens, del nord de Sud-amèrica i Trinitat i Tobago, van ser separats de l'àmpliament disseminat Saltator coerulescens com a espècies de ple dret sobre la base d'evidències genètiques presentades per Chaves et al. (2013)[8] i significatives diferències de vocalització[20] i malgrat les poques diferències morfològiques existents. La separació va ser aprovada en la Proposta N° 879 al SACC.[21]

El nom genèric «Saltator» prové del llatí «saltator, saltatoris» que significa “ballarí”.[22]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025),[12] la llista Clements (eBird/Clements)[2] i el Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica (ITIS)[13] aquest gènere té setze espècies:

Nota taxonòmica

[modifica]

Com s'ha explicant anteriorment, les classificacions Manual del ocells del món i BirdLife International, seguint a Burns et al. (2016) mantenen el gènere Saltator ampliat:[15][17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Saltator». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 gener 2026].(català)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 22 gener 2026].
  3. ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 624-626, 629, làmines 105(1-12) i 106(11-12). ISBN 978-0-292-71748-0. 
  4. ↑ Vieillot, Louis Jean Pierre. Analyse d'une Nouvelle Ornithologie Élémentaire (en francès). París: Deterville/self, 1816, p. 32. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Klicka, John; Burns, Kevin; Spellman, Garth M. «Defining a monophyletic Cardinalini: A molecular perspective» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 45, 3, 12-2007, pàg. 1014–1032. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.07.006.
  6. ↑ Remsen, J.V. «Proposal #321: Remove Parkerthraustes and Saltator from Cardinalidae». South American Classification Committee., 2007. [Consulta: 22 gener 2026].
  7. ↑ 7,0 7,1 Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, pàg. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Chaves, Jaime A.; Hidalgo, José R.; Klicka, John «Biogeography and evolutionary history of the Neotropical genus Saltator (Aves: Thraupini)» (en anglès). Journal of Biogeography, 40, 11, 2013, pàg. 2180–2190. DOI: 10.1111/jbi.12150. ISSN: 1365-2699.
  9. ↑ «Proposal #593: Revise classification of the genus Saltator». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
  10. ↑ Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies» (en anglès). The Auk, 132, 2, 4-2015, pàg. 333–348. DOI: 10.1642/AUK-14-110.1. ISSN: 0004-8038.
  11. ↑ «Proposal 704: Transfer Saltator and Saltatricula from Incertae Sedis to Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 22 gener 2026].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Report: Saltator». ITIS. [Consulta: 22 gener 2025].
  14. ↑ «Proposal #730: Revise generic limits in the Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
  15. ↑ 15,0 15,1 Hoyo, Josep del; Collar, Nigel James. Passerines. Barcelona: Lynx edicions, 2016 (HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World). ISBN 978-84-96553-98-9. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Burns, Kevin J.; Unitt, Philip; Mason, Nicholas A. «A genus-level classification of the family Thraupidae (Class Aves: Order Passeriformes)» (en anglès). Zootaxa, 4088, 3, 09-03-2016, pàg. 329–354. DOI: 10.11646/zootaxa.4088.3.2. ISSN: 1175-5334.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Saltator» (en anglès). BirdLife DataZone. [Consulta: 22 gener 2026].
  18. ↑ «Proposal #427: Transfer Saltator rufiventris from the Cardinalidae to the Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
  19. ↑ «Proposal #722: Recognize Pseudosaltator as the genus for Saltator rufiventris (A) and change the English name of the species (B)». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
  20. ↑ Boesman, Peter F. D. «395. Notes on the vocalizations of Greyish Saltator (Saltator coerulescens)». Ornithological Notes, 29-07-2016. DOI: 10.2173/bow-on.100395.
  21. ↑ «Proposal #879: Treat Saltator coerulescens as two or three species». South American Classification Committee. [Consulta: 22 gener 2026].
  22. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 346. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 22 gener 2026]. 
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Saltator&oldid=36736439»