Sus
 Senglar  | |
| Període | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Suidae |
| Subfamília | Suinae |
| Gènere | Sus Linnaeus, 1758 |
| Enregistrament | |
| |
| Espècies | |
| |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Sus és un gènere d'ungulats de la família dels súids. N'hi ha aproximadament 2.000 milions a tot el planeta, dels quals els porcs en són la gran majoria.[3][4] Són animals omnívors, que tenen fama de goluts, però normalment són intel·ligents i sociables.
Descripció i comportament
[modifica]Els sus tenen un musell, ulls petits i una cua petita, que pot ser arrissada, enroscada o recta. Tenen un cos gruixut, potes curtes i pèl bast. Tenen quatre dits a cada pota, i utilitzen els dos dits grossos del centre per caminar.[5]
Són omnívors, és a dir, s'alimenten tant de plantes com d'animals. Els porcs poden ser carronyaires i se sap que mengen qualsevol mena d'aliment, incloent-hi insectes morts, cucs, escorça d'arbre, cadàvers en putrefacció, deixalles i fins i tot altres porcs. En estat salvatge, són animals que mengen fulles, herba, arrels, fruits i flors. A vegades, en captivitat, alguns porcs s'han menjat les seves pròpies cries després d'estar sotmesos a un gran estrès. El sus típic té un cap gran amb un musell llarg reforçat per un os prenasal especial i per un disc de cartílag situat a l'extrem.[6] El musell és utilitzat per excavar a terra per buscar menjar i és un òrgan sensorial molt sensible, una acció anomenada fotjar.[7]
Les espècies de Sus tenen un conjunt complet de 44 dents. Les dents canines, anomenades ullals, creixen contínuament i són afilades pel fregament de les de dalt amb les de baix.[6]
Els Sus als quals se'ls permet pasturar poden ser vigilats per porquerols. A causa de les seves capacitats de buscar aliment i el seu excel·lent sentit de l'olfacte, en molts països europeus se'ls fa servir per trobar tòfones.[8] Els porcs són criats habitualment com a bestiar per la seva carn (carn de porc)[9] i la seva pell. El seu pèl setaci també es fa servir per elaborar raspalls.[10] Algunes races de porc, com el porc vietnamita d'Àsia, són criades com a animals de companyia.[11]
La reproducció té lloc al llarg de tot l'any als tròpics, però els pics es produeixen al voltant de les estacions plujoses. Les femelles poden quedar prenyades a partir de 8-18 mesos d'edat. Si no crien, entren en estre cada tres setmanes. Els mascles esdevenen sexualment actius als 8-10 mesos d'edat.[6] Una ventrada de cries sol contenir entre 6 i 12 cries.[12] Un cop les cries són deslletades, dues o més famílies poden reunir-se fins a la propera temporada d'aparellament.
Evolució i fòssils
[modifica]Sus és el gènere que dona nom a la família dels súids (Suidae). El primer indici d'aquesta família data de l'Oligocè inferior del Congo-Kinshasa, al jaciment de Malembe.[13] registre fòssil del gènere Sus es remunta al Serraval·lià, un estatge de l'època del Miocè.[1]
| Registre fòssil[1] | |||
|---|---|---|---|
| Localitat | País | Antiguitat | Espècie/s |
| Chi-din | Taiwan | Neogen | Sus sp.[14] |
| Tiraspol | Moldàvia | Serraval·lià | Sus erymanthius[15] |
| Grossulovo | Ucraïna | Serraval·lià | Sus erymanthius[16] |
| Dzhaparidze | Ucraïna | Serraval·lià | Sus sp.[16] |
| Mont Kutsai | Rússia | Serraval·lià | Sus sp.[16] |
| Yozgat | Turquia | Miocè superior | Sus erymanthius |
| Bekaa | Líban | Miocè superior | Sus erymanthius |
| Gura Galbena | Moldàvia | Miocè superior | Sus major |
| - | Pakistan | Miocè superior | Sus advena,[17] Sus gomphotherioides |
| Muğla | Turquia | Miocè superior | Sus erymanthius |
| Tudorovo | Moldàvia | Tortonià | Sus erymanthius, Sus major |
| Novo-Yelizavetovka | Ucraïna | Tortonià | Sus erymanthius, Sus major |
| Grebnicki | Ucraïna | Tortonià | Sus erymanthius |
| El'Dar | Geòrgia | NM 10 | Sus erymanthius |
| Senèze | França | Pliocè | Sus strozzii[18] |
| Orosei | Itàlia | Pliocè | Sus sondaari, Sus sp. |
| Matassino | Itàlia | Pliocè | Sus strozzii, Sus sp. |
| Montecastrilli | Itàlia | Pliocè | Sus strozzii |
| Yuanmou | República Popular de la Xina | Pliocè | Sus sp. |
| Vassiludi | Grècia | Pliocè | Sus strozzii |
Aspecte sanitari
[modifica]
Les espècies de Sus són portadores d'una sèrie de paràsits i malalties que es poden transmetre als humans. Inclouen la triquinosi, Taenia solium, la cisticercosi i la brucel·losi. També se sap que els Sus allotgen grans concentracions de cucs ascàrides paràsits al seu tracte digestiu.[19] La presència d'aquestes malalties i paràsits és un dels motius pels quals la carn de porc sempre s'ha de consumir ben cuita o curada. Alguns grups religiosos que consideren el porc impur es refereixen a aquests fets per donar suport al seu punt de vista.[20][21]
Els Sus són susceptibles a la bronquitis i la pneumònia. Tenen pulmons petits amb relació a la seva mida corporal; per aquest motiu, qualsevol d'aquestes dues malalties poden matar ràpidament un porc.[22] Hi ha preocupació que els Sus puguin permetre que virus animals com per exemple grips o Reston ebolavirus infectin els humans més fàcilment. Algunes soques de grip són endèmiques en Sus (vegeu Grip porcina),[23] i els porcs també poden contraure la grip.
Els Sus poden ser agressius, i les lesions causades per Sus són relativament comunes en àrees en què es crien porcs o on els Sus formen part de la fauna salvatge o feral.[24]
Altres usos
[modifica]Els porcs, tant com a animals vius com a font de teixits post mortem, són models animals valuosos per les seves similituds biològiques, fisiològiques i anatòmiques amb els éssers humans. Per exemple, la pell humana és molt similar a la pell de porc domèstic, per la qual cosa s'ha utilitzat en molts estudis preclínics.[25][26]
Els porcs són bons candidats no humans per a la donació d'òrgans a humans,[27][28] ja que el risc de transmissió de malalties entre espècies es redueix per la considerable distància filogenètica dels humans.[29] Estan fàcilment disponibles i el perill de crear noves malalties humanes és baix, ja que els porcs domesticats han estat en estret contacte amb els humans durant milers d'anys.[30]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Entrada «Sus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 2024-10-31].
- ↑ Mayor, Adrienne. The First Fossil Hunters: Paleontology in Greek and Roman Times (en anglès). Princeton University Press, 2001, p. 319. ISBN 978-0691089775.
- ↑ Production, Supply and Distribution Online Query Arxivat 2010-10-18 a Wayback Machine., United States Department of Agriculture, Foreign Agricultural Service
- ↑ Swine Summary Selected Countries Arxivat 2012-03-29 a Wayback Machine., United States Department of Agriculture, Foreign Agricultural Service
- ↑ Feral Pig / Hog / Pig / Wild Boar Hunting
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Wickline, Kristin. «Sus scrofa» (en anglès). Animal Diversity Web. University of Michigan - Museum of Zoology. Arxivat de l'original el 2014-11-01. [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ «fotjar». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. GEC. [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ «"Cuando un cerdo busca una trufa, también busca rollo": Verdades y mentiras de las trufas y el sexo» (en castellà). La Vanguardia, 16-02-2023. [Consulta: 1r gener 2026].
- ↑ «The Global and European Pork Industry: An Overview from IFIP» (en anglès). E. W. Nutrition, 15-07-2024. [Consulta: 1r gener 2026].
- ↑ «PIG BRISTLES FOR PAINT BRUSHES». Townsville Daily Bulletin. Trove [Queensland], 29-05-1946, p. 4 [Consulta: 15 abril 2016].
- ↑ «Sus srofa var. domestica raza vietnamita» (
PDF) (en castellà). Catálogo español de especies exóticas invasoras, 11-2020.
- ↑ «Pigs (2006)». Arxivat de l'original el 2010-09-29. [Consulta: 12 abril 2009].
- ↑ E. Dartevelle. 1935. Les premiers restes de mammifères du Tertiaire du Congo: La faune Miocene de Malembe. Comptes - rendus du Congres National des Sciences (Brussel·les) 1:715-720El.
- ↑ K. Ting-Pong. 1956. Summary on the fossil vertebrates in Taiwan (Formosa). Proceedings of the Eight Pacific Science Congress 2:530-535
- ↑ Koretsky, Irina A. Morphology and systematics of Miocene Phocinae (Mammalia: Carnivora) form Paratethys and the North Atlantic region. Budapest: Institut Geol. Hungariae, 2001. ISBN 978-963-671-232-7.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 E. I. Beliaeva. 1948. Catalogue of Tertiary Fossil Sites of the Land Mammals in the U.S.S.R.
- ↑ Nanda, Avinash; Sehgai, Ramesh; Pratap Singh, Abhishek; Premjit Singh, Ningthoujam «Mammalian fauna of the Siwalik Group of Indian Subcontinent: Biostratigraphic analysis». Himalayan Geology, 43(1A), 1-2022, pàg. 19.
- ↑ Faure, Martine; Guérin, Claude. «Sus strozzii (Mammalia, Suidae) of the Late Villafranchian Site of Senèze (Domeyrat, Haute-Loire, France)». A: Senèze: Life in Central France Around Two Million Years Ago (en anglès). Cham: Springer Nature Switzerland, 2024, p. 387-407. DOI 10.1007/978-3-031-64415-3_12. ISBN 978-3-031-64415-3.
- ↑ «Pig Health». Arxivat de l'original el 2018-09-03. [Consulta: 11 juny 2009].
- ↑ Marie Parsons. "Pigs in Ancient Egypt"
- ↑ «Sus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Pros and Cons of Potbellied Pigs». Arxivat de l'original el 2014-03-17. [Consulta: 11 juny 2009].
- ↑ «Swine influenza». The Merck Veterinary Manual, 2008. Arxivat de l'original el 4 de març 2016 [Consulta: 30 abril 2009].
- ↑ McClung, Robert M., "The New Book of Knowledge: Pigs"
- ↑ Herron, Alan J. «Pigs as Dermatologic Models of Human Skin Disease». ivis.org. DVM Center for Comparative Medicine and Department of Pathology Baylor College of Medicine Houston, Texas, 05-12-2009. [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑ Liu, J.; Kim, L.; Madsen, T.; Bouchard, G. F. «Comparison of Human, Porcine and Rodent Wound Healing With New Miniature Swine Study Data». sinclairresearch.com. Sinclair Research Centre, Auxvasse, MO, USA; Veterinary Medical Diagnostic Laboratory, Columbia, Missouri. Arxivat de l'original el 27 January 2018. [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑ «Successful pig-to-human kidney transplant a "transformative moment"». www.yahoo.com, 20-10-2021. [Consulta: 2 novembre 2021].
- ↑ Botta Jr., Donald M «Heart Transplantation: Practice Essentials, Background, Disease Processes Necessitating Heart Transplantation». Medscape, 14-03-2025.
- ↑ Dooldeniya, M D; Warrens, A N «Xenotransplantation: Where are we today?» (en anglès). Journal of the Royal Society of Medicine, 96, 3, 3-2003, pàg. 111-117. DOI: 10.1177/014107680309600303. ISSN: 0141-0768.
- ↑ Botta Jr., Donald M «Heart Transplantation: Practice Essentials, Background, Disease Processes Necessitating Heart Transplantation». Medscape, 14-03-2025.
Bibliografia
[modifica]- Funk, Stephan M., Sunil Kumar Verma, Greger Larson, Kasturi Prasad, Lalji Singh, Goutam Narayan i John E. Fa (2007). "The pygmy hog is a unique genus: 19th century taxonomists got it right first time round". Molecular Phylogenetics and Evolution, volum 45, pàgines 427-436
Enllaços externs
[modifica]
- El porc negre, una raça autòctona de porc de les Illes Balears
- Races de porc, amb imatges (anglès)
