Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 77 179 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

El campanin de la Gesa Veggia

Bagg (Baggio in italian) l'è on quartier de Milan in la periferia occidental del capploeugh lombard, ministrativament denter al Municipi 7, finna al 1923 comun autònom.

I primm testimonianz stòrich de Bagg hinn de antich insediament, che apparteneven a popolazion celtich. L'origin del sò nòmm l'ha dividuu i studios: quaivun el pensa che 'l vègna da ona torr romana militar ciamada Badalocum, che l'aveva dominaa i campagn e la strada per Novara; alter inveci le fann derivà de on'abbadia denominada badia aggeris, nòmm che poeu el s'è evoluu in Badagio, Badaglo, Badaxio e al nòmm attual.

In del 221 prima del Signor, tutt el territòri identificaa in di center de Trenn, Quart, Quint e Segur l'è staa conquistaa di Roman. De 'sto temp doveria vèss la torr che fòrsi l'ha daa el nòmm al loeugh.
Tra i primm notizzi che a gh'èmm de Bagg ghe n'è voeuna del 881, quand che 'l nòbil Tazon l'ha promòss la recostruzion del borgh (dòpo i distruzion di Barbar) sora i ruvinn de l'antiga torr de guardia (trada giò del tutt). Duranta l'epoca longobarda l'è stada sed de ona fara, cioè de ona cort agricola fortificada; in del 1162 l'ha ospitaa a on quai milanes scappaa de la città invaduda del Federigh Barbarossa.

El moment pussee radios per Bagg l'è staa pròppi tra el IX e 'l XII secol, quand che la famiglia de Bagg n'ha faa on center politich e militar important. Vun di member de la famiglia l'è staa quèll Anselmo che poeu l'è diventaa papa cont el nòmm de Lissander II. Anca el nevod, l'Anselmo de Lucca, l'è staa on important cardinal. Cont el pèrd de importanza di "de Bagg" anca el quartier el pèrd de importanza, per poeu ciappalla indree quand tra el 1300 e 'l 1400 el diventa feud del Balzarin Pusterla e l'è faa-sù anca on Monestee che in di ann el deventa pròppi gròss, con la benedizion di Viscont e con di donazion del Pusterla.

(Inanz)

A l' savivet qe ...

El fum bianch per l'elezzion del Benedet XVI

La fumada bianca e la fumada negra inn di segnai de fum che se doperen in del conclav per nonzià a la sgent el resultad del scrutini: se l'è negra, a l'è stad minga votad un Papa noeuv; inscambi, se l'è bianca l'è stad elesgiud.

El fum l'è fad in d'una caldera in la Capella Sistina cont el brusà di schede e del material di votazzion, del 2005 fiancada de una stuva che la brusa di fumogen per fà pussee net el color.

La tradizzion l'è Votcentesca, quand che i roman se trovaven in piazza del Quirinal per savè se l'era stad votad el noeuv Pontefice

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?